Un presumpte valencià en funcions internacionals, Garcia Margallo, va haver d´aclarir l´error de traducció que va fer nosa a Felip VI (més versat en anglés que la traductora), en la recent tertúlia del monarca dels valencians amb Barak Obama. Resulta que aquest va parlar de la voluntat dels Estats Units de mantenir relació amb una Espanya strong and unified, mentre que la traductora havia atribuït la «fortalesa» i la «unitat» no a Espanya sinó a la relació dels Estat Units amb Espanya.
Allò que importa és, precisament, que Garcia Margallo, ministre de Relacions Exteriors de l´Estat dels valencians, no havia aclarit la traducció perquè li interesse la llengua anglesa, sinó perquè la fórmula strong and unified era la que havia pactat la diplomàcia espanyola amb la nord-americana, inspirada en la usada per Obama en un assumpte fàcil de recordar: el del referèndum d´Escòcia. I la relació entre «el referèndum d´Escòcia» i els problemes de Catalunya i d´Espanya i d´Europa, era l´esquer argumentatiu que permetia fer participar Obama en una campanya electoral referida al país de l´admirada Barcelona (que és el que, lluny d´ací, identifiquen amb Catalunya els americans „per exemple, la família d´Obama: Michelle, Natasha i Màlia, i el món sencer).
Per això, cada partit polític s´ha afanyat a agafar tal frase amb les seues aspiracions i frustracions, que tantes altres aspiracions i frustracions amaguen o ajornen. Al cap i a la fi, no s´estan sentint aquests dies per ací, sobre el «procés», arguments més enginyosos ni més vertaders.
Mentrestant, ara mateix, en castellà i sense necessitat de traducció, en el Congrés de l´Estat dels valencians, s´està debatent „vaja, alguns detalls de„ la reforma de l´Estatut d´Autonomia dels valencians. Els portantveus Bellver, Mata i Ferri, hi han anat a demanar que els valencians puguem tenir «igualtat» de drets que «la resta» d´espanyols. No estaria malament que entengueren tots que, parlant de drets, es pot començar pels econòmics „i de robatoris, i d´Espanya etc. Però la prova de com va la cosa és que ningú de gran volada política ni comunicativa pareix haver trobat cap frase ni petició digna de comentari per part de ningú. Mentrestant, l´arquebisbe Cañizares està preocupat per si la senyera valenciana ha d´entrar a la catedral del Cap i Casal el dia 9 d´octubre. Segurament, li és igual que tal ritual el retransmeta un canal de televisió valenciana i en valencià. I no és cap banalitat: les televisions i altres nínxols comunicatius són les autèntiques senyeres dels països actuals amb futur. De tota manera, és concloent una informació visual de la sessió mòdica de les Corts espanyoles: hi han assistit 60 diputats, d´un total de 350, o siga poc més del 20 % de señorías: se suposa que ¡comptant-hi els diputats valencians! ¿Què en deu opinar Obama?
