L´Acadèmia Valenciana de la Llengua reclamava ahir que «els 39 (tot i que a la llista actualitzada de municipis de l´Acadèmia figuren 37) pobles valencians que encara s'escriuen malament» normalitzen el seus topònims. Va ser el president de la Secció d´Onomàstica, Emili Casanova, l´encarregat de fer aquesta reivindicació, precissament durant la presentació del manual de Criteris per a la Fixació de la Toponímia Valenciana, que pretén acabar amb el «caos» existent en este àmbit a tot el territori.
Casanova es referia concretament al grup de municipis „minoritari„ que, estant en una zona valencianoparlant, encara conserven el seu nom oficial en castellà. De les més de cinc-centes localitats a la Comunitat Valenciana, menys de quaranta es mantenen en situació irregular, entre les quals està la capital de la província de València. No es contemplen en aquest àmbit aquells que mantenen la doble denominació, com ara Alcoi/Alcoy, Alacant/Alicante i altres. A aquesta reclamació, Casanova afegia que es recupere el nom tradicional al costat del nom dels topònims de zones castellanoparlants, a més de que es normalitzen els noms dels carrers. «Que no s'utilitze la toponímia com arma d'enfrontament d'un poble», sentencià l´acadèmic.
Amb eixe objectiu arriba un manual que recupera els noms tradicionals de la geografia valenciana. A la presentació en La Nau assistiren més de 60 tècnics i especialistes en toponímia, a més del president de l'AVL, Ramon Ferrer; l´esmentat president d´Onomàstica, Emili Casanova; el vicerector de Cultura i Igualtat de la UV, Antonio Ariño; el cap de la Unitat de Recursos Lingüisticotècnics, Josep Lacreu, i els tècnics César Mateu i Maite Mollà.
