En un informe del Col·legi d´Enginyers Agrònoms, elaborat fa no gaire anys a petició del Consell Valencià de Cultura, s´insistia en una sèrie de criteris sobre espais públics de la ciutat de València, i en especial a les places en tant que espais destinats a l´ús veïnal i que van a ser gaudits o patits pels ciutadans durant desenes i, fins i tot, centenars d´anys.
El cas és que als nostres pobles i ciutats la gran majoria de places han acabat envaïdes pels cotxes i el tràfic; en alguns casos arbres i jardins han estat suprimits en ares del «progrés», sorgint, també, una nova categoria: les dures o de ciment. Feu un repàs. Al cas del Cap i Casal trobareu prou exemples, espais que han anat convertint-se en lloc de pas de vehicles o d´aparcament, o conjunt de ciment, on amb el nostre sol en estiu no es pot estar-hi. Doncs bé, el ja esmentat Col·legi d´Enginyers Agrònoms assenyalà com la plaça «deurà comptar amb l´equipament i mobiliari urbà suficient i de les característiques adequades per ser gaudida pel major número de persones possibles».
La premsa ha parlat dels projectes de la plaça Ciutat de Bruixes, situada darrere del Mercat Central, i la de la Plaça de la Reina, les quals deuen ser recuperades pels ciutadans. De moment sols conec allò que he llegit al diari. La intenció és bona i l´oportunitat també. Per això, no estaria de més fer una exposició pública de les propostes en un local municipal i obrir el tema a consulta i debat. M´he acostat a la plaça de la Ciutat de Bruixes, al cor de la ciutat, comprovant com a tot l´entorn hi ha carrers plens d´història i edificis rellevants, que estan en una creixent situació de degradació. Carrers com Exarchs, Valeriola, Moro Zeit... per citar casos clars, donen més que pena. He fet el recorregut i certament la situació resulta alarmant. Cal recordar com ja ho alertava Trinidad Simó al 1983 en relació als números inpars del carrer Exarchs que «encara queden en peu una sèrie de palaus molt antics, tots ells amb intervencions del XVIII. Edificis austers i monumentals, habitatges senyorials curiosament sobris» que «formen un conjunt monumental però oblidat, que es debat entre la pobresa de mitjans i l'enderrocament» (del llibre Valencia Centro Histórico). Caldria, doncs, afrontar una línia de recuperació d´eixe entorn tan rellevant tant històrica com arquitectònicament.
Quant a la Plaça de la Reina s´assenyalava que el tràfic actual seguiria pel carrer de la Pau a San Vicent. Aleshores em planteje si resulta necessari mantenir el pas de tantes línees d´autobusos per eixos dos carrers, tenint en compte que ambdós carrers són dels més bonics de la ciutat amb una riquesa patrimonial evident.
