Els paisatges estan carregats de simbolismes i no només defineixen llocs sinó també a les persones que els habiten. Les persones s'adapten als diferents contextos en què viuen, o es veuen forçats a viure, però moltes vegades el seu bagatge cultural en contínua evolució crea paisatges interns carregats de significat i simbolisme que bé es poden veure reflectits en un jardí.

Sota aquesta premissa l'artista visual Juanli Carrión crea al Centre Cultural La Nau de la Universitat de València el projecte d'art públic «OSS» (Outer Seed Shadow) que pren forma de «jardins geopolítics», en paraules de l'artista, jardins comunitaris per analitzar els fluxos de la immigració.

Carrión va començar aquesta experiència, que materialitza la unió entre flora i interacció humana, a Nova York on va realitzar l'estiu passat una instal·lació similar al Soho per analitzar la immigració de Manhattan. Ara utilitza els mateixos paràmetres geopolítics per aquesta nova edició del projecte a València.

OSS#VLC, produït per la Universitat de València, es materialitza en un jardí instal·lat al Claustre de La Nau, que reprodueix el mapa de la ciutat de València a través de plantes escollides per 19 immigrants i durant les entrevistes que els va fer sobre la seua història d'adaptació i identitat cultural. La intervenció es podrà visitar del 18 de setembre al 20 de desembre.

El jardí està construït a partir de fustes reciclades que reprodueixen el mapa de València. Al seu interior conviuen les 19 plantes escollides pels immigrants residents a diferents barris de la ciutat. Després de les entrevistes (una persona per cada districte), cada immigrant va triar una planta per a la seua representació en el jardí. Aquestes plantes han estat col·locades segons el lloc de residència de cadascun d'ells a la ciutat. Aquest jardí a manera d'escultura es completa amb les entrevistes que es poden consultar a la seua web del projecte.

La ubicació escollida per a la realització d'aquest jardí no és casual. Amb aquest emplaçament es realitza un gest de complicitat històric al parterre que va estar ubicat al Claustre fins a finals del segle XX.

Gràcies a este projecte allí conviuran durant un temps plantes que difícilment compartirien espai si no hagueren sigut triades pels participants, com el mate, el gerani, el bambú, la tomatera, l'eucaliptus, o l'herba sana.