A la FNAC València va arribar ahir un home que es diu un «supervivent», segurament d'ell mateix, amb nou disc i un documental. El cantant va presentar Casualidades, en una etapa en la qual defineix de «recuperació». Està, diu, «boig per viure» després de deixar arrere un llarg calvari amb les drogues i tocar «fons molt estranys».

«No vaig dormir en el carrer perquè la meua família no em va deixar; quan estava en la indigència „no usa el terme en sentit metafòric„, ells em van acollir», deia el músic en una entrevista amb Efe, deixant unes paraules especials per als seus pares i el seu germà Rafa. Va ser ell, productor de professió, el motor d'aquests dos treballs que retornen a l'intèrpret de Tocar madera, Frío o Sangre española a l'actualitat després dels set anys de silenci creatiu entre Canciones nuevas i aquestes Casualidades, presentat de la mà d'un documental.

«Em va fer sentir alliberat; de mi solament es veia una part fosca i desagradable, i en tot judici ha d'haver-hi un fiscal, un jutge i un advocat defensor. Aquest documental porta una mica d'equilibri a la història», justificava el seu protagonista. Encara que falta Sabina («ha complit amb mi des de fa molts anys», deia), abunden els testimonis que han volgut aportar la seua visió d'un dels més importants autors de la música espanyola: Rosendo, Víctor Manuel, José Mercé, Rosario o Luz Casal. Sorprén la presència del cuiner Pepe Rodríguez, seguidor de Tena des dels seus inicis en el grup Cuchara als setanta: «Em va donar el millor consell: per molts estels Michelin, si es despreocupa als seus clients, el seu restaurant se n'anirà a la porra. Jo no vaig cuidar al meu públic», va reconéixer.

«A mi, que he sigut un aldarull mental, poder escriure sobre el dolor, el riure i el plor em sembla màgic i em centra molt», confessava. Ara li repel·leix la marihuana, a la qual és al·lèrgic, encara que açò ho ha esbrinat recentment, i arriba després de passar per centres de rehabilitació.

A l'entrevista es definia a si mateix com un «supervivent» que ha tocat la tanca per ell i per tots els companys i amics que van seguir un camí similar, però amb una destinació fatal, com ara Antonio Flores, Antonio Vega, Juan de la Rosa i Enrique Urquijo.