Amb les seues declaracions de fa uns dies sobre autodeterminació, Felipe Gonzàlez ha mostrat una imatge demagògica i maliciosa. Ell té dret a manifestar la seua oposició al procés independentista català i a utilitzar tot tipus d´arguments econòmics, polítics, legals, filosòfics i emocionals. Pot argumentar problemes de viabilitat o d´oportunitat. I també pot esgrimir raons històriques si vol. Compartits o no els seus arguments, el debat se situaria en el plànol de la raó i de la confrontació dialèctica. Però l´ex president va optar per allò que diríem «argumentari basura», quan manifestà que l´única constitució que contempla l´autodeterminació és la de Stalin que portà la gent als gulags i a Sibèria. És evident que aquestes paraules suggereixen dos acusacions perniciosament absurdes. Primera: la relació de causa efecte que Felipe González pretén atribuir als fets. És com dir que l´autodeterminació condueix necessariament a la brutalitat i la repressió. Segona: la identificació que l´ex president suggereix respecte dels promotors de l´autodeterminació com a possibles futurs «stalins».
Felipe Gonzàlez amb el seu reduccionisme, ha manipulat intencionadament la història. Ell sap sobradament que la brutalitat de Stalin respòn a causes diferents i que va ser exercida de manera generalitzada i en circumstàncies diverses. També sap que uns drets no deixen de ser-ho perque un legislador o un governant no els aplique o els pervertisca. Per exemple, deixaran de ser drets, el dret a la vivenda o el dret al treball pel fet de ser conculcats?
Pel que fa a la segona acusació, resulta especialment pervers que pose l´exemple de Stalin. Per què no utilitza l´exemple de Ghandi, màxim exponent de la lluita per l´autodeterminació d´un poble? O, per què no recorre a l´interessantíssim, i molt actual, discurs que el Papa Joan XXIII va fer l´any 1968 en la seua visita a l´ONU? Bo és recordar que entre altres importants reflexions i afirmacions, i sense obviar la complexitat del fet, va remarcar que «Els drets de les nacions no són altra cosa que els drets humans traspassats al nivell específic de vida comunitària€». O «€Ni un estat, ni altra nació, ni una organitzacio internacional, no tenen dret a creure que una determinada nació no tinga dret a existir€».
És evident que, per dir-ho de manera suau, Felipe González no ha estat gens encertat en les seues declaracions ja que no han servit per cap altra cosa que per tirar més llenya al foc de la confrontació i per perjudicar la credibilitat del seu partit. Perquè el PSOE des de fa temps, té el projecte de reforma territorial que opta per la constitució d´un estat federal on, hipotèticament, es puguen satisfer la major part de demandes independentistes. Però amb les declaracions de Felipe pel mig, qui se´ls creu?
