Els batans van estar una mena de molins hidràulics en els quals la llana era sotmesa a un procés en el qual era netejada i consolida en rebre colps d´unes peces de fusta, el seu desenvolupament correspon a èpoques anteriors d´industrialització. Dec dir com no tenia idea de la seua existència fins que no fa gaire baix assistir a la presentació d´un llibre, resultat d´un estudi de camp de dos joves de les comarques castellonenques, Marta Trilles i Rafael Ochando, i certament, l´ocasió em va mostrar un altre element més del nostre patrimoni en situació d´imminent desaparició.
Els mateixos autors de l´estudi diuen que el seu recorregut per les terres de Castelló ha estat motivat per la voluntat de donar testimoni de l´existència dels batans abans que desapareguem, tot esperant alguna iniciativa la reconstrucció algun d´aquests enginys. El treball fet ens mostra diverses construccions, un total de 34 edificacions en diferent estat de conservació, en alguns casos molt ruïnós i sense la maquinaria corresponent, el resultat ens mostra les restes a: Els Ports, Alt Maestrat, Alt Palància, Baix Maestrat, Plana Alta, l´Alcalatén, Alt Millars. Cal dir que el llibre presenta un interessant material gràfic, i moltes dades que podrien ajudar a la tasca de recuperació en tant que testimoni significatiu de la història de l´activitat tèxtil al nostre país.
De nou hem de constatar la nul·la sensibilitat que ha existit en relació a la conservació del llegat etnològic en general, i en especial als molins i altres edificacions característiques de la nostra terra. Ni les corporacions municipals, ni altres instàncies administratives, s´han interessat, quant al personal de peu ha passat altre tant; en altres latituds, i també territoris més propers, he vist com han fet el contrari i molts elements semblants a molins o batans, per exemple, s´han reconvertit per usos residencials, o en i altres casos s´han recuperat per activitats diverses. Per això un estudi com el que comentem és útil en ser denúncia i crida per a la conservació del nostre llegat històric.
Aquest tema concret em porta a insistir de nou, així, un instrument com és la declaració com Bé de Rellevància Local (BRL) que està en les mans dels ajuntaments és escassament emprat per conservar béns patrimonials de valor en l´àmbit local o comarcal. Òbviament, no tot es deu ni pot conservar, cal seleccionar i tindre en compte els recursos públics, però, igualment es pot orientar i educar als ciutadans en la necessitat de mantenir senyals identitaris, puix són elements que mostren la nostra capacitat creativa. Algú, per exemple, ha pensat com el cost per recuperar un element patrimonial por ser menor que una sessió de bous al carrer?
