Plou. I fa fred. I en els dies a venir encara en farà més al llarg dels milers de kilòmetres que recorren els qui busquen refugi. Són persones de totes les edats. Totes tenen rostre i nom. A totes el fred i la pluja se'ls fiquen fins els ossos i els provoquen tremolors. Ho passen malament, molt malament. I n'hi ha molts que emmalaltiran. I n'hi ha que moriran. De moment alguns són com muntons d'alguna cosa sota febles plàstics de colors, pels forats dels quals de tant en tant s'assomen uns ulls que parlen. Quan poden, encenen fogueres i molts adults s'abracen als xiquets per donar-los calor „i també per rebre'n„. I així hores i hores i dies i dies... I, fins quan? De moment n'hi ha 3.000 atrapats per la pluja en la frontera de Croàcia amb Sèrbia. Però en són i en seran molts més. També tenen fam i alguns ja no poden resistir més. Entretant, a Europa no es posen d'acord amb les quotes de refugiats per a cada país. I tots diuen que ja estan desbordats, que no poden acollir-los. O, simplement, que no els volen. I també diuen que és precís que tots els immigrants siguen identificats i registrats. Però els responsables de Frontex, (Agència Europea per a la Gestió de la Cooperació Operativa a les Fronteres Exteriors dels Estats membres de la Unió Europea) que són els qui se n'encarreguen d'eixa tasca, diuen que no tenen prou equips ni efectius. Diuen que ja ho havien advertit fa temps, però el fet és que dels policies fronterers que havia de posar cada país per aquesta tasca, no n'han enviat ni la meitat.
No diré jo que la situació dels refugiats siga fàcil de resoldre. Però, qui i com s'està ocupant permanentment, no només en reunions de tant en tant, de trobar-hi solucions? Solucions d'urgència i solucions a llarg termini. Qui ho fa? Qui estudia seriosament la manera de resoldre aquesta emergència humanitària que no és circumstancial sinó que serà de llarga durada? Una gran part de la ciutadania europea s'ha oferit a acollir. Al nostre país, com a altres, hi ha molts pobles i ciutats acollidores que han preparat infraestructures a l'efecte. També la Generalitat. El Papa ha disposat que convents i altres instal·lacions s'oferisquen als refugiats. Però clar, tot açò és posterior al treball previ d'identificació i distribució que han de fer els estats.
Fa uns anys, vaig conéixer uns projectes urbanístics que partien d'estudis realitzats per quantificar i preveure tot el que calia per atendre els jubilats europeus que vindrien. Tot estava previst per acollir aquests refugiats de luxe.
Quines previsions hi ha per als nous refugiats? Qui quantifica i qualifica les seues necessitats? Perquè, tinguem-ho clar: cap mur evitarà el seu èxode i cada vegada en seran més i més desesperats.
