Des de l'illa de Menorca ens arriba el darrer poemari de Pere Gomila, un cant atapeït de bellíssima geografia i forts sentiments pels seus estimats, els amics, els poetes, la llengua o la terra. Paisatge natural imbricat amb la pròpia vida, que el vent i el temps han modelat, és el record mític de la infantesa (Es Plans d'Alaior, dedicat al seu avi) i l'adolescència (Pou de na Patarrà), el record dels qui ja han desaparegut i la crònica on s'inscriuen els esdeveniments culturals i històrics cabdals per a l'illa (Torre de Fornells (I), Biniatram, bressol dels quaderns de poesia Xibau). I tot i que els records no sempre són volguts, n'hi ha que s'han de cremar com els rostolls, n'hi ha que apunten al dolor que torna «per tot allò que mai no fórem / capaços d'afrontar», al final de la ruta traçada que combat els vents hostils i contempla les conquestes dels cors generosos (poema, amors, cossos, desig, mar, pedra, temps de revolta...), es recobren la paraula, la llengua, la terra i el propi paisatge interior. De confecció acuradíssima i elegant, apassionada i continguda, Geografies del vent, com assenyala Nora Albert al pròleg, fa que Menorca forme ja part d'un imaginari col·lectiu.
