L'actualització dels clàssics és una constant en la literatura universal. L'Espill de Jaume Roig representa una de les obres claus del Segle d'Or valencià. Escrita pel metge valencià al voltant de 1460, és una llarga diatriba misògina, tant que durant molts anys es coneixia com el Llibre de les dones.

Seguint la tradició narrativa romànica, l'Espill està escrit en més de 16.000 versos de quatre síl·labes, que rimen de dos en dos. Ara Onada Edicions ha publicat una acurada adaptació de Salvador Vendrell, col·laborador de Levante-EMV. L'escriptor de Fortaleny a partir del vers del segle XV passa a la prosa actual el text, pertal d'apropar aquesta obra mestra al lector del segle XXI sense perdre la força de l'original.

Vendrell sosté que malgrat estar escrita en vers, l'Espill «es pot llegir com una novel·la que es presenta com una autobiografia del narrador protagonista que, per por de l'horrible pesta de l'any 1459, va fugir de la ciutat i es refugià a l'actual vila de Callosa d'en Sarrià». Amb un argument peculiar per l'època, el text de Jaume Roig és de difícil lectura, segurament per la limitadíssima longitud dels versos (quatre síl·labes), però imprescindible per reflectir l'ampli vocabulari de la València del XV.

On no n'hi ha ambigüitat és el paper subsidiari de la dona. Vendrell no defuig el tema. «L'Espill és un clàssic i, per tant, una obra perdurable», diu, encara que «evidentment, la misògina del segle XV no perdura ja en la nostra cultura, però la lluita per la igualtat de dones i homes encara té molt de camí per fer». Així manté que al llibre es troben tots els fonaments que cal combatre. «Conéixer bé que s'ha pensat sobre la dona és fonamental per a combatre el masclisme encara inherent en la nostra societat».

Vendrell assegura que l'actualització «és una edició en la llengua actual que pretén acostar l'Espill a un lector no especialista que trobarà dificultats en el vers, però també en la llengua del segle XV». Per això ha consultat les notes de les edicions d'alguns especialistes, però «no hem volgut fer ni citacions, ni notes a peu de pàgina que puguen apartar el lector de llegir la història per pur plaer i sense entreteniments erudits».

Un llibre d'aventures, reals o inventades, però que dóna una visió de com era la societat de la València del segle XV.