MTheodorakis té una cançó on diu de Xipre que sembla una fulla de color verd daurat surant al mig del mar. I vista des del cel en una dia clar, o al mapa de la Mediterrània, l'illa té la forma d'una fulla de cedre que, escapada d'un bosc en arribar la tardor i duta pel vent, ha acabat caient al mig del blau en calma de la mar. Xipre és famosa també per ser el lloc on nasqué Afrodita, la divinitat de l'amor en la Grècia clàssica, dita Venus en la cultura llatina. A Xipre he estat fa poc, convidat a un festival internacional de Literatura.
Ja tocant terra, Xipre és una illa de naturalesa amable, mítica en la cultura europea, sempre estratègica per la seua situació geogràfica, i amb una història que la fa important des d'antic i encara ara la singularitza.
Actualment, Xipre és una illa partida per una frontera política, és a dir, per dos estats independents des de 1974: un és el grec-xipriota, que forma part de la Comunitat Europea, té l'euro per moneda i ha segut recentment rescatat com altres estats europeus per a que no fera fallida. L'altre és el turc-xipriota, només reconegut per Turquia, un estat invisible fins que no s'arriba a l'illa. Nicòsia, la capital, també està partida políticament, culturalment i religiosament, per bé que això no altera la convivència de la ciutadania ara com ara. Cal dir, però, que Nicòsia és més bonica vista completa que no separada per una frontera.
Hi ha una altra Xipre que es fa real només deixar l'avió; és la que viu com si fora encara anglesa, perquè no sols té l'anglés de segona llengua, sinó que els cotxes van per l'esquerra i porten el volant i el conductor a la dreta. Vull dir que els xipriotes grecs viuen en pau la seua diversitat cultural, política i civil, i la viuen la mar de bé i tranquils, pel que he pogut comprovar. Aquesta singularitat m'ha dut a pensar que els xipriotes europeus són uns privilegiats dels déus. Perquè tenen el grec i l'anglés com a llengües de cultura, tenen la moneda i el passaport europeus, viuen lliures i, a més, en una terra amorosa on tot l'any fa bon temps, fa flor el llimoner, hi ha aigua i hortes, bon vi i menjar suficient, platges i muntanyes divines? Hi ha tot allò humanament desitjable. ¿És Xipre un trosset del paradís terrenal enmig del mediterrani? Potser sí.
