El teatre faller ha estat associat amb el sainet durant massa temps. El tòpic el definia com a caspós, grandiloqüent i procaç. Per a sorpresa dels espectadors més renuents, l'escena fallera ja fa temps que s'allunya del Nelo Bacora amb brusa i faixa. En l'actual edició del concurs de teatre faller de València s'ha pogut vore els matrimonis d'Un Déu salvatge de Yasmina Reza esclatant en improperis de la mà de la falla Borrull-Túria. El públic s'ha deixat dur pels girs dramàtics d'El mètode Gronhölm, de Jordi Galceran, a càrrec de la falla Rubén Dario-Fra Lluís Colomer. I La Rambleta s'ha convertit en la casa de la parella de fracassats alcohòlics que protagonitza el cèlebre drama d'Edward Albee Qui tem a Virginia Woolf?, amb la falla Cadiç-Rector Femenia.
El concurs, que va començar el passat 11 de setembre, és una mascletada de teatre que continua demà, en la seua categoria reina d'Obra llarga, amb la falla L'Eliana-El Cid i el muntatge de l'obra d'Adolfo Marsillach Estrany anunci (21.30 h.). L'escenari de La Rambleta encara ha d'acollir les representacions d'Això no és vida (text de Sergi Belbel, Albert Espinosa i David Plana; 23 de novembre), L'escala humana (dels autors Xavier Dualte, Rafel Spregelburd i Aleixandre Tantanian; 1 de desembre); i On posem al mort? (de Julio Grandy; 3 de desembre). A més de l'estrena de dues obres inèdites: Vint anys i un dia (25 de novembre) i Tancats (10 de desembre). Els fallers s'atreveixen, fins i tot, amb un musical de suggerent títol: The virgo de Visanteta (8 de desembre).
Alguns espectadors fidels del concurs asseguren haver-se gastat 25 euros amb companyies professionals en altres escenaris i no haver gaudit tant com amb una obra fallera completament amateur. El món faller crema els prejudicis cap al seu teatre.
