Quan fa encara poques hores d'un terratrèmola a Grècia, em ve a la ment com, el 1748, l´antic regne de València -sobretot el sud- va ser assotat per una onada de terratrèmols, els majors dels quals foren els dies 23 de març i 2 d´abril. Recorde haver llegit -ja fa molts anys i per casualitat- una relació manuscrita que narrava amb prou detalls els danys que provocà aquella catàstofre sísmica al lloc d´Estubeny. Em va impressionar, sobretot, la sensació de pànic que degueren patir aquelles gents, indefenses com estaven, davant aquell tremolor de terres que, sesne cap dubte, no sabien d'on venia ni què l'originava. Aquell terratrèmol, com és ben sabut, va ser dels destacats: va enfonsar, per exemple, el castell de Montesa; i moltes altres poblacions valencianes es ressentiren en els seus edificis. Esteve Fèlix Carrasco, a la vista dels informes enviats a la capital des dels pobles, va confeccionar un escrit -no massa llarg-, on compilava les situacions catastròfiques: Relación puntual circunstanciada de las ruinas y extragos causados por los terremotos. Aquell document tenia una funció clarament informativa i, en la mesura que recontava novetats, degué córrer pertot arreu. Ara bé: res comparable a l´impacte que causà el terratrèmol de Lisboa, el 1755, conegut amb aquell nom perquè va assolar bona part de la capital del regne de Portugal, encara que els seus efectes també se sentiren a Andalusia.
En aquells anys del segle XVIII, un moment històric en què la raó tractava d´obrir-se pas, allò no podia fer més que indicar ben a les clares que l´home es trobava indefens davant la força de la natura. La gent d´aquell temps no es podia defensar de cap manera: ni dels terratrèmols, ni de moltes altres coses de les quals no sabien l'origen. Perquè, per si això no era suficient, no sabien com funcionava aquell fenomen. I en l´imaginari col·lectiu devien ballar moltes idees, i moltíssimes errònies. Ara, en la nostra època, almenys sabem un poc més. Però, continuem sentint-nos desprotegits, davant les forces tel·lúriques.
No ens hem d'estranyar si aquells fenòmens naturals eren utilitzats pel clergat -per l'església- per tal de crear temor a Déu. Ho feien amb les tronades, els llamps, les tempestes, les riuades, les pluges excessives, les squeres, les palgues de llagosta o d'altres insectes... I en treien un benefici econòmic i social: matenien a ratlla la societat. Ara, tot això, per fortuna, ha canviat.
