Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

El temps no el portem

Una interferència lingüística, més o menys recent, que s´ha inserit en la nostra parla, és l´ús temporal dels verbs «portar» i «dur», que són sinònims. Ara se senten dir frases interferides pel castellà com «Porte una hora esperant-te», «Portava trenta anys treballant en la mateixa empresa», «No has pogut entrar perquè duies dos hores sense aparéixer», «Ja dus mitja hora amb el mateix exercici». Usar els verbs mencionats, «portar» i «dur», en eixe sentit de temps, és un calc del castellà «llevar», totalment innecessari, que la gent major i els poc interferits lingüísticamment no gasten. En el valencià de tota la vida, les frases esmentades podrien ser «Ja estic una hora esperant-te», «Feia trenta anys que treballava en la mateixa empresa», «No has pogut entrar perquè has estat dos hores sense aparéixer», «Ja estàs mitja hora amb el mateix exercici». «Portar» i «dur» en el sentit mencionat de temps és una anomalia que pares, mares, iaios i iaies, mestres i professorat en general haurien/hauríem d´esmenar/corregir sense massa teories normatives, sinó simplement assenyalant com ho diuen els majors. De segur que en una llar de jubilats els i les valencianoparlants ho diuen com toca. I en un trinquet, els aficionats i el marxador, també. «Portar» és ´transportar´, ´fer traslladar´, ´anar carregat amb una cosa, ´anar amb una cosa damunt´, «Porta un feix en la mà i un altre en l´esquena», «Hui porte poca càrrega en el camió». També té el significat de ´dirigir algú, d´acompanyar-lo´, «Tots els dies porta els néts a escola». És també ´fer anar´, ´controlar´, «Porta els comptes del negoci de la família», «A pesar de la seua curta edat, s´encarrega de portar la casa». Pot significar també ´inducció, incitació´, «La desesperació l´ha portat a la radicalització ideològica», «Es deixà portar per les seues emocions». Altres frases amb altres accepcions del polisèmic «portar» poden ser «Van portar dol més d´un any», «Portes un vestit molt historiat». «La meua néta, de moment, es porta molt bé».

Un nebot meu s´endugué un marmoló/bonegó de la que després fou nóvia/dona seua, per un mal ús del verb «portar». El primer dia que va quedar amb ella, hagué de suportar un plantó de dos hores. Quan la xica es va dignar a acudir a la cita, ell li digué: «Porte dos hores esperant-te!». Ella, sense reconéixer la seua falta, però demostrant que sí que l´escoltava, li contestà, entre altres renegons: «Carinyet, les hores no les portem, només les contem i, potser, suportem». Això és tindre recursos.

Compartir el artículo

stats