Miquel Gil és un músic total. Una de les veus més característiques del panorama valencià. Ara el documental Miquel Gil. Diàlegs en concert de Lucas Caraba aporta el testimoniatge audiovisual del concert que, organitzat pel Consell Territorial de la SGAE de la Comunitat Valenciana, va oferir el 12 de juny de 2014 en la sala valenciana Loco Club.
El film sobre Miquel Gil, projectat ahir a la Sala SGAE Centre Cultural de València és el primer d´una sèrie de documentals dissenyats amb vocació d´arxiu històric i que, en format d´entrevista-concerte, pretenen oferir un recorregut per la trajectòria artística d´algunes de les figures més representatives de la música valenciana, explica la SGAE en un comunicat.
La pel·lícula produïda per la Fundació SGAE, recorre tota la carrera d´aquest músic de referència internacional i renovador de la cançó tradicional mediterrània, des dels seus inicis en Al Tall a les seues incursions en el pop amb el grup Terminal Sud o el seu posterior projecte en solitari. En la cinta, el valencià interpreta també en directe les cançons més significatives de la seua discografia.
Miquel Gil (Catarroja, 1956) és una referència indiscutible de la música d´arrels mediterrània de les últimes dècades. Va formar part dels històrics Al Tall i de la banda de pop ètnic Terminal Sud, per a protagonitzar després una carrera en solitari dirigida a reinventar la música popular a partir del folklore valencià i les cultures del Mediterrani.
Un investigador
Gil ha col·laborat amb artistes com Maria del Mar Bonet, Miquel Poveda, Pascal Comelade, Spring Heel Jack, Jabier Muguruza o Dimitris Psonis, entre molts uns altres. Ha publicat àlbums com Orgànic, Eixos o Per marcianes, que li han encastellat com un dels noms fonamentals de la denominada «música del món» en l´àmbit internacional. El seu treball ha sigut reconegut amb més d´una vintena de guardons. En paraules d´Eduardo Guillot, expert coneixedor de la música popular valenciana, Miquel Gil és un «músic de llarg recorregut a qui, des dels seus inicis, sembla haver guiat un únic objectiu: investigar».
Miquel Gil va iniciar, a les acaballes del 95, un nou camí amb la seua veu com a ingredient principal. Els ritmes d´anada i tornada amb sonoritat mediterrània bouzuki, llaüt, bandúrria, guitarra; havanera, rumba, colombiana; que va donar com a resultat el treball Buscando tu olor, amb la col·laboració d´Efrén López i de Vicent Sabater.
Després va fer un projecte més ambiciós: Orgànic. Una forma de cantar que només utilitzava per a «càrregues de profunditat», soterrada en segones veus, en els seus propis treballs, o en col·laboracions discogràfiques. Eixa forma de cantar, que de vegades es confon amb el flamenc, és el resultat de molts anys de treball i de l´estudi de les formes de cant del Mediterrani i, especialment, de les formes del cant valencià.
La gravació d´Orgànic, amb producció d´Efrén López, Toni Xuclà i el mateix Miquel Gil, veu la llum l´any 2002. Aquest treball marca un abans i un després en la carrera del músic, i li permet consolidar la seua projecció.
