09 de diciembre de 2015
09.12.2015

Ananda Dansa mostra la cara més divertida i poètica de «Pinoxxio»

La companyia estrena el 12 de desembre a paterna un espectacle inspirat en el clàssic de la literatura universal

09.12.2015 | 04:15

El Gran Teatre Antonio Ferrandis de Paterna acull el 12 i 13 de desembre Pinoxxio, un espectacle d´Ananda Dansa inspirat en aquest clàssic de la literatura universal.

Ara que es compleixen 125 anys de la mort de Carlo Collodi, el seu autor, la companyia ofereix la seua personal proposta escènica a partir de l´obra que el va immortalitzar. Una posada en escena que tracta, segons el grup de dansa, «la complexa relació entre pares i fills, de com les ànsies de papà Gepetto per educar al seu fill són inversament proporcionals a les ganes del fill Pinoxxio per seguir els seus impulsos, de com la vida que tot jove cerca és la que guanya amb les seues pròpies batalles».

Es tracta d´un espectacle per a tots els públics que no abandona el to poètic i divertit que marca el segell de la companyia.
La composició musical creada per Pep Llopis serà interpretada en directe per un ensemble de l´Orquestra Sinfónica Verum. Pascual Peris en el vestuari i Emilio Lavarías amb el disseny d´il·luminació completen l´equip baix la creació i direcció de Rosángeles i Édison Valls.
Versionar eixos textos màgics que obrin la porta al difícil i cada vegada menys visitat territori de la imaginació „Alicia, Peter Pan, El mag d´Oz„, textos que ja estan en la memòria col·lectiva dels qui són xiquets hui i dels qui van ser xiquets ahir, ha sigut una de les línies d´actuació d´Ananda Dansa.

Com assenyalen els seus directors «visitar-los ens dóna motiu per a suggerir altres possibles lectures als espectadors; lectures que sense contradir allò que és més conegut del conte, amplien i aprofundisquen la seua visió. Tornar a escriure´ls para la dansa-teatre amb el cos, amb el gest, amb l´emoció, amb la música, eixe és el nostre repte».

Ananda Dansa intenta que les seues versions siguen estèticament útils, que no es limiten a mostrar sinó que subratllen aquells aspectes de la història més propers a l´espectador actual. Que divertisquen, però que també facen buscar eixa llavor de reflexió que es manté oculta en el cor de les millors històries. «Les que van emocionar als pares d´ahir, i que tornaran a emocionar-los hui, quan renoven amb els seus fills eixe pacte d´amor que ens permet seguir recorrent junts el difícil i apassionant viatge que és la vida», afirma la companyia.

Qualitat dels intèrprets
La força d´aquest espectacle de dansa-teatre, ve també avalada per la qualitat dels seus intèrprets. Ana Luján (Pinoxxio) és artista associada del Phoenix Danse Theatre i ballarina de la Rambert Danse Company. En 2003 es va alçar amb el premi a la millor intèrpret de dansa contemporània atorgat pel Cercle de Crítics Britànics. Toni Aparisi (Gepetto) ha rebut set nominacions com a millor intèrpret masculí de dansa en els premis Max de les arts escèniques i, finalment, va aconseguir el guardó tan llargament acariciat en 2007.
No menys importants són Paloma Calderón (l´amiga), Ester Garijo (la mestra) i els tres magnífics ballarins Miguel Machado, Cristina Maestre i Sara Canet que defensen diversos papers amb creativitat i domini escènic. Un gran elenc de ballarins-intèrprets del que els seus directors diuen sentir-se molt orgullosos.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine