Ramon Ferrer sap com ningú com es va formar el Regne de València. És l´autor de diversos monogràfics sobre fonts, comerç medieval valencià, repoblació, institucions, minories, toponímia i mentalitats, entre els quals cal citar El Llibre del Repartiment del Regne Valencià; Coses vedades en 1393; L´exportació valenciana en el segle XIV; Conquista i repoblació del Regne València; Documents i dades per a un estudi toponímic de la regió valenciana; La València de Lluís Vives; Ausiàs March i la seua època. És acadèmic des del principi i el 2011 va assumir la presidència. L´entitat treballa des del consens, respectant totes les sensibilitats lingüístiques, però ningú dubta ara que s´inicia una nova etapa, que en cas de no existir, caldria inventar-la.
Com està l´Acadèmia Valenciana de la Llengua?
Amb salut i ganes de seguir treballant pel valencià.
I el president?
Amb més ganes encara.
Se li nota.
Quan algú està en un lloc a gust i amb un equip molt bo, com és la resta d´acadèmics i els tècnics de la casa, és saludable. A l´Acadèmia la gent treballa a gust.
Quan s´està a gust no es miren les hores.
N´hi ha treballadors que a les set de la vesprada encara estan ací, i a les tres podrien anar-se´n a casa.
Són gent que ha volgut vindre-se´n voluntària i es nota.
És la primera volta que escolte això en un organisme públic.
No sols cal saber fabricar, també vendre. L´intel·lectual no és un bon gerent, i hauríem de combinar ambdues coses.
Com?
L´intel·lectual ha fet el Diccionari, el seu treball, però després el mànager hauria d´indicar com fer per arribar a la gent, perquè el que no arriba mitjançant els periòdics, ràdio o televisió no existeix. L´Acadèmia hauria de revisar això, perquè hem d´estar més pendents de produir que de publicitar.
En què està ara l´Acadèmia?
Amb el Diccionari que sempre estarà viu. Ara eixirà en paper, però seguim aportant noves veus que van modificant-se a l´element virtual. El Diccionari té una cabuda específica, és normatiu.
Un exemple?
Poden haver-hi 2.000 àcids€ No anem a ficar els dos mil. N´hi ha una sèrie de noms de neologismes que no caben en un diccionari però han d´existir. Tenim el portal terminològic per donar continuïtat al que no cap en paper.
Veig que no descuiden la xarxa.
Tenim 5.000 documents penjats. D´entrada tot el segle XIII, que és quan naix ací el valencià que ens porten, i tot el que estan escrivint els escriptors valencians actuals. Això ja ho tenim. Un text dels 5.000 és el Tirant lo Blanc. De tal manera que en estos moments, poden buscar tal paraula, clicar el botonet i en nores eixir quinze escriptors que han utilitzat eixa paraula i des de quan. Jo vaig fer els índexs d´El Llibre del Repartiment, on n´hi ha més dos mil noms de moros, altres tants de cristians. Aleshores treballava amb fitxetes que omplien la taula del menjador, fins que un dia la meua dona em va dir que les llevarà perquè arribava Nadal. L´altre dia en una prova, el tècnic va clicar el botonet i en uns segons va aparéixer tot el llistat.
Quan està prevista la presentació del Diccionari?
A principis de febrer com a molt.
El presentarà vosté com a president.
És com el fill que està gestant-se. Ací han sigut onze anys. Ja està, ara l´oferim a la societat valenciana, a més d´estar penjat. Els valencians han fet possible amb els seus impostos que els acadèmics i treballadors puguen fer eixe diccionari. És el primer diccionari dels valencians, on es recopila absolutament tots els mots valencians, que no estan en un altre. Una aportació molt global i valenciana.
Quantes entrades?
97.000 paraules, de les quals unes quantes mils són autentiques; a més d´un centenar de mils de modismes, com «dels pecats del piu, Déu se´n riu», o «a casa del sabater, sabates de paper».
L´Acadèmia demostra que els valencians ens entenem quan raonem?
L´Acadèmia es va crear per això, i és veritat que van entrar 21 persones que entre nosaltres no ens coneixíem€
€I amb molts recels.
Efectivament, si vol li conte una anècdota€
Conte, conte€
El dia que ens presenten, sabia que n´hi havia tres acadèmiques, en coneixia a una, les altres dos no. I al grup on estàvem n´hi havia una senyora, vaig anar cara d´ella pensant que era una de les que no coneixia i era una periodista. Eixe era el coneixement físic que teníem uns dels altres.
Quan van superar els primer recels?
La fita clara és quan fem el dictamen [Dictamen sobre els principis i criteris per a la defensa de la denominació i l´entitat del valencià, febrer de 2005]. Que és per unanimitat, poc de temps després de la fundació de l´Acadèmia, i sense perdre sensibilitats.
Em consta que s´ha travat amistat entre acadèmics de sensibilitats diferents. Què pensa quan de nou es torna a fer electoralisme amb el treball de l´Acadèmia.
És una llàstima. L´Acadèmia la van crear uns i altres, i hauria de ser filla de tots. Des de l´Acadèmia no s´entén això i de fet no anirem mai darrere d´electoralismes. Tenim una independència que s´ha demostrat amb el govern anterior i també en este. Tenim uns principis, els que estan d´acord fenomenal, els que no, hauran d´explicar en què no estan d´acord. Sols des de la independència es poden construir coses que uneixen a gent diferent. Hem aconseguit fer una obra entre tots, perquè pensem i raonem.
La salut del valencià està millor ara que quan es va crear l´Acadèmia?
Molt millor. Uns i altres han anat cedit. L´Acadèmia, després de quinze anys, ha possibilitat donar suport a alguna cosa que existia i no estava.
El valencià necessitava una Acadèmia?
Si és una llengua, necessita una acadèmia. Ja la tenim. El valencià és una llengua universitària plenament, que es parla en la zona més alta de la Generalitat. Per tant ja no és la llengüeta que valia per contar acudits, com quan jo era xicotet. N´hi ha desigualtats encara perquè este país no està vertebrat, perquè no tenim una televisió.
Això li anava a dir; RTVV va contribuir molt a la presència social del valencià i ara no la tenim.
L´Acadèmia ha de fitxar les normes, però els acadèmics no són els publicistes, és el locutor el que ens dóna l´expansió. I una televisió vertebra este país, que encara necessita molt. Un de Cocentaina sap que existís Morella? L´haurà vist en un mapa i poc més. N´hi ha una descol·locació que s´haurà de pal·liar en la creació d´una nova radiotelevisió pública.
El nostre cas s´assembla molt al gallec amb dues posicions lingüístiques, però allà mai han arribat a enfrontaments caïnites com nosaltres, i tots defensen la seua acadèmia.
Els valencians ens mirem molt el melic i ens preocupem de moltes coses que de vegades no ens hauríem de preocupar. Jo no sóc inferior a ningú, estic molt orgullós de ser valencià, i no tinc per què estar pensant en pitos i flautes. I naturalment feia falta l´Acadèmia, i fa falta una televisió i una sèrie de coses, perquè la nostra llengua és el valencià, i no té per què ser l´últim mono, i desgraciadament ha sigut. I com a molt es tenia com una assignatura. Ser valencià és molt més que una assignatura! No sé que li passa a vosté, però a mi no m´ix el «te quiero» a la meua dona, sempre «el vull».
Com definiria estos primers 15 anys?
Voluntat de fer-ho bé
I els quinze que vénen?
Ser més científics. Ara que està la voluntat, les seccions han de ser més científiques. En la ment del que va crear l´Acadèmia no estava la figura de l´escriptor de l´any, això ho hem inventat els acadèmics. Un Vicent Andrés Estellés no pot estar oblidat, l´Acadèmia li ha fet escriptor de l´any i l´ha revalorat, perquè generacions noves han llegit els versos del poeta de Burjassot. L´any que ve és Isabel de Villena, una de les poques escriptores medievals.
