«En els mesos anteriors i posteriors a la data del 21 de desembre de 1932, escriptors, ensenyants, gramàtics, erudits, empresaris i representants polítics, juntament amb diverses institucions i associacions cíviques, van posar en marxa un procés en el qual se sumaren diferents voluntats i sensibilitats culturals i ideològiques en la

consecució d´un acord lingüístic històric». És un dels motius que s´exposen en resolució de 3 de desembre d´enguany, de la Conselleria d´Educació, Investigació, Cultura i Esport, per la qual s´incoa l´expedient de declaració de Bé d´Interés Cultural Immaterial a favor de les Normes de Castelló, i que es va publicar ahir al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana.

A més s´assegura que les Normes de Castelló són fruit del consens social, i percebudes com «a expressió d´estima i fidelitat al valencià, d´un ús conscient i tolerant de la llengua que es renova i transmet de generació en generació com a signe d´identitat i de vertebració de la societat valenciana». Així com es recorda que l´Acadèmia Valenciana de la Llengua confirma que «les Normes de Castelló estan reconegudes com una base històrica oficial dels criteris de normativització de la llengua dels valencians, de la seua unitat amb els parlars dels territoris germans, i de la riquesa i la dignitat de les seues característiques lingüístiques pròpies».

Els elements que formen part del BIC Immaterial són el mecanoscrit de huit pàgines titulat «Bases per a la unificació de l´ortografia valenciana»; i la Casa Martí i Matutano, seu de les reunions dels promotors de les Normes de Castelló.