El 1480, mentre els turcs intentaven prendre Rodes, en una batalla que a la fi seria favorable als cristians, segons el Dietari de la Generalitat de Catalunya -un text memorialístic de caràcter oficial que recollia els esdeveniments més importants del moment, o els que li semblaven interesants al seu redactor-, al cel varen aparéixer quatre personatges vestits i armats de manera mai no vista fins aquell moment, que els cristians identificaren amb àngels i que caldria identificar, més pròpiament, amb el concepte que la Bíblia ens ha transmés dels arcàngels o, potser, dels evangelistes. No era la primera vegada que l´illa grega en mans dels cavallers de Sant Joan patia un atac dels turcs: el 1444 ja n´havia suportat un altre i, al bàndol dels cristians, a més, es trobava el cavaller i corsari valencià Jaume de Vilaragut, informador de Joanot Martorell i que, en opinió d'Abel Soler, cal tenir molt en compte a l'hora de conéixer les fons del Tirant. Però no volia parlar de Rodes ni de la novel·la de Martorell, sinó de l´aparició.
En una edició del Dietari ja esmentat, del 1889, Josep Coroleu comenta que altres informacions, d´aquella batalla del 1480, parlen que els turcs «habían visto aparecer en los aires, sobre el campo de batalla, una cruz de oro circundada de vivos resplandores y una dama de peregrina hermosura vestida de blanco, con una lanza en la diestra y un escudo en la otra mano, acompañada de un mancebo de austero semblante, vestido de piel de gamuza y seguido de una porción de jóvenes guerreros blandiendo flamígeras espadas». Coroleu diu que, en aixecar els de Rodes els estendards de la Mare de Déu i de sant Joan Baptista, «muchísimos turcos cayeron muertos como heridos del rayo sin que ningun proyectil les alcanzara». L´aparició havia estat, doncs, efectiva, contra els infidels. A la conquesta de Mallorca, s´aparegué sant Jordi, ajudant el rei Jaume I; i a la d´Alcoi, també. Sant Jaume apòstol ajudà els castellans a Clavijo. Sembla que durant el setge de Girona, el príncep de Viana -que havia mort en estranyes circumstàncies i a qui les veus populars feien sant i li dedicaven oracions i tot- s´havia aparegut, també, a les tropes.
Ara les aparicions ja no s'usen. Malgrat que les guerres continuen -perquè la humanitat no ha sabut entendre que són el pitjor dels mals-, els sants, les divinitats i altres éssers sobrenaturals ja no semblen estar interessats en les nostres batalles.
