«Sí, és un bon títol». Kiko Tur, el cantant d’Aspencat, la banda de la Marina que enguany ha estrenat el seu disc Tot és ara, no ho dubta. Li compra en un tres i no res el suggeriment a aquest diari. «Es pot dir que Aspencat té més corda que mai?». I clar que es pot dir. El grup té la corda de sempre, de les guitarres i del llaüt que identifica el seu so. I té la corda de tota una orquestra de cambra, formada per violins, violes i contrabaixos. I l’altra corda, la de la vitalitat, també la desplega amb ritmes impregnats d’ska, reggae i electrònica i amb lletres que colpegen.

La banda, tot i la joventut de tots els seus components, s’ha clavat en un projecte de maduresa. El pròxim dia 23 estrenarà a l’auditori de Teulada l’espectacle acústic Cap a la Mediterrània. Vol ser, molt en la línia de barreja de gèneres d’Aspencat, un cresol de cultures. El concert condensarà la diversitat de la Mediterrània, una mar a contracorrent, una mar que encara hui té la força d’unir pobles i cultures.

«El concert tindrà el fil conductor de donar una ullada cap a la nostra mar i bastir un gran relat des del passat fins ara», explica Kiko Tur. «Parlarem de les desigualtats i mantindrem, és clar, el missatge de crítica social dels nostres concerts», afirma el vocalista. Héctor Peropadre, que toca el llaüt i l’acordió, està convençut que la posada en escena serà captivadora. «Ens acompanyaran més de 20 músics. Es pot dir que és la secció de corda d’una orquestra de cambra».

«Normalitat»

El format acústic, l’orquestra i també l’espai donaran «sobrietat i solemnitat» a un concert que trenca amb allò que per a la banda és el pa nostre de cada dia. «Hem picat molta pedra a les places dels pobles. És un orgull actuar a aquest auditori», diu Kiko Tur. El cantant opina que pujar a aquest escenari té fins i tot càrrega simbòlica. «La música en valencià comença a conquerir auditoris i grans escenaris. És un signe de normalitat».

Per a l’auditori, l’experiència també és nova. Inaugurat a 2009, aquest espai de cultura dissenyat per l’arquitecte navarrés Patxi Mangado, ha acollit grans concerts, òpera, ballet, rock, teatre… Però els grups de la terreta, els que participen de l’efervescència de la música en valencià, no hi havien entrat. Aspencat obri una escletxa. «Per a nosaltres actuar ací és un repte molt important», diu Kiko.

Els dos músics coincideixen que aquest concert acústic els «despulla» davant d’un públic que estarà assegut a les butaques i que no els llevarà l’ull de damunt. La cosa canvia molt respecte a actuar en la plaça d’un poble, on el públic balla i està més al seu rotllo. «Sabem que els espectadors estaran molt pendents», avisa Héctor.

Però a Aspencat no l’espanta ni això ni la possibilitat que el públic siga diferent del seu habitual, potser una mica més major. «Som una banda madura i que agrada a tots els públics. Fins i tot poden vindre xiquets», apunta el músic.

El concert començarà a les 20.30 hores. És una hora també estranya per a un grup més noctàmbul. La música en valencià, i és un altre signe de normalitat, ja sona a tota hora.