Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

I comencem a escriure

Encetem un any nou i ja hem promés regirar-ho tot, canviar els dies i els mesos de lloc, acoblar les estacions al nostre aire o, quan ens vinga de gust, espentar la nit i fer-la redolar pel precipici de l´ocàs. Pretenem conservar una bona part del passat, però alhora aspirem a renovar-nos de cap a peus i perfumar les activitats quotidianes amb aromes excitants. I tot, perquè destapar la incògnita de les coses és una manera de renàixer una vegada i una altra; de reconciliar-nos amb l´eternitat. Per això acceptem obrir cada alba, per desempallagar-nos de la incertesa, per il·luminar les ferides sagnants de l´esperit, per fer-nos creure que la claror sempre acaba imposant la seua presència a la nit, i no a l´inrevés.

Emprenem, amb el cor en un puny, camins novells que ens conduïxen qui sap on però que ens desperten els anhels perduts de la joventut i l´expectació del misteri. Ens sentim volcans en erupció, disposats a devorar el món que jau als nostres peus. No temem ni bandolers ni pirates perquè sabem que caminar per terres noves ens fa sentir vius.

I ens llancem a l´oceà de l´esdevenir sense saber nadar però amb la mirada líquida del navegant que sap que allí, en la plana turquesa, residix l´aventura d´existir: la vida i la mort. Obrim espais, fosses, taüts, cartes, boques, portes, debats, capses de galetes perfumades, bruses, ulls, lectures, punys tancats, cors segellats...

Tot d´una, un bon dia, ens adonem que la vida són els confetis d´una festa generosa a la qual ens han invitat, i que són multicolors i brillants, sí, però tan nombrosos que la meitat acaba caent en els tolls de la indiferència o de l´oblit.

I comencem a escriure. Per això, comencem a escriure, allà on la vida ens ho permet: en la plana immaculada d´una llibreta, en el racó d´un pupitre o en la paret on hem recolzat el nostre primer amor.

Escrivim per rescatar les molles de la vida, les engrunes d´allò que ha succeït o que ens ha commogut. I ens proposem resguarda-les en el rebost silenciós de la lletra escrita que acull el pensament, l´alegria dels retrobaments, l´amargor i el riure.

Hui m´he posat a escriure per primera vegada en aquest xicotet racó de paraules, en aquest periòdic. Faig el primer pas d´un recorregut puntejat de parades, a la mateixa hora que naix l´any. Espere comptar amb la vostra benevolència i la vostra paciència; seran la tripulació que em salvaran del perill de naufragi en aquest immens oceà de paper.

Compartir el artículo

stats