Els que tenim una certa edat i hem anat a escola sabem que els partits polítics defensen una ideologia, una manera d´entendre el món i la vida. D´una manera o altra, tenen un ADN que conté les instruccions genètiques utilitzades en el desenvolupament i funcionament d´una organització viva.
Per això, innocent, pensava que el PSOE, tenia en el seu ADN, primer, el dret d´autodeterminació dels pobles, i, segon, la República Federal com a proposta de solució a aquest dret. Recordeu el Congrés de Suresnes de 1974, perquè no fa tants anys: «La definitiva solució del problema de les nacionalitats que integren l´Estat espanyol ha de partir indefectiblement del ple reconeixement del seu dret d´autodeterminació que comporta la facultat que cada nacionalitat puga determinar lliurement les relacions que va a mantenir amb la resta dels pobles que integren l´Estat espanyol».
Evidentment, tothom té dret a rectificar i a canviar d´opinió. Mireu Rubalcaba: «El PSOE és republicà, però ens sentim còmodes en la monarquia parlamentària». Vàlid. Si fem un petit esforç, ho podem entendre, perquè és molt senzill: som republicans, però la monarquia és inqüestionable.
De la mateixa manera que és més senzill encara entendre que Susana Díaz defense la unitat d´Espanya com si volguera complir la voluntat del testament de Francisco Franco: «cal preservar la unitat d´Espanya i combatre qui la vol dividir».
Tothom té dret a renunciar a la seua herència i assumir la dels contrincants, però que no s´estranye que apareguen nous partits que s´identifiquen amb aquests drets democràtics i que intenten fer coalicions amb altres forces dels pobles d´Espanya aspirant a convertir-se en la organització d´esquerres que vertebre l´Espanya plurinacional, conforme vaja morint l´inflexible nacionalisme carpetovetònic espanyol i nasca un federalisme de geometria variable decidit lliurement pels ciutadans de cada territori.
Perquè la prengunta és molt més senzilla encara: com actuaria el PSOE, en un tripartit amb el PP i Ciutadans, davant les actuacions d´una Catalunya que decidira desconnectar? No seria molt més fàcil arribar, mitjançant el diàleg, a acords democràtics? Per què Escòcia pot votar la desconnexió del Regne Unit, o el Regne Unit la d´Europa i ací encara estem sotmesos a dogmes que no es poden qüestionar?
