12 de enero de 2016
12.01.2016

Cicle de terror a la Universitat

Infàncies sinistres i patents científiques són els dos cicles de la programació en versió original i subtitulada el 28 de gener es projectarà «L'home que va caure a la terra» protagonitzada per david bowie en el paper d'extraterrestre

12.01.2016 | 04:15
Cicle de terror a la Universitat

L'Aula de Cinema de la Universitat de València comença hui les projeccions en versió original subtitulada amb presentació i entrada gratuïta. Hi haurà dos nous cicles: cada dimarts, el Col·legi Major Rector Peset acollirà la primera sessió d'«Infàncies sinistres», un cicle que recupera tres clàssics del cinema de terror. Els dijous, al Palau de Cerveró, la controvèrsia sobre les patents científiques serà l'altre tema.

Infàncies sinistres

La infància, tradicionalment idealitzada i edulcorada, s'ha convertit en sinònim d'innocència, un «paradís perdut» que gira la mirada amb nostàlgia. El cinema de terror ha reforçat sovint aquesta visió idíl·lica de la infància però, altres vegades, la inversió d'aquest mite de la infància ha permés produir algunes de les cintes de terror més esgarrifoses, protagonitzades per infants perversos i sinistres.

Les projeccions del cicle s'inicien hui a les 18 hores, amb El poble dels maleïts (Village of the Damned, Wolf Rilla, 1960), un títol de ciència-ficció en què la monstruositat s'introdueix en un xicotet llogaret britànic, gràcies a uns embarassos misteriosos.

El dia 19 de gener serà el torn d'un relat de sabor victorià, Els innocents (The Innocents, Jack Clayton, 1961). Ambientada en una mansió apartada, Deborah Kerr protagonitza una història de fantasmes on els elements reals i sobrenaturals es confonen, en la més famosa adaptació del relat breu Una altre pas de rosca de Henry James. El cicle conclourà el 26 de gener amb la projecció de La mala llavor (The Bad Seed, Mervyn LeRoy, 1956), torbadora narració sobre una xiqueta d'aparença perfecta, que amaga una altra naturalesa.

La propietat de la ciència

La història de les patents científiques és relativament curta: la concessió de monopolis sobre descobriments i invents es remunta a la Itàlia renaixentista. La regulació sobre propietat intel·lectual en l'àmbit científic s'ha impulsat, tot i que no s'han pogut evitar les més diverses pràctiques «pirates».

El cas del cèlebre inventor Nikola Tesla és un exemple paradigmàtic d'aquest desdeny del científic envers el món dels negocis, fet que va provocar que molts dels seus invents no foren protegits amb patents o li foren usurpats sense cap consideració. Un interessant biopic sobre la seua figura, El secret de Tesla (Tajna Nikole Tesle, Krsto Papic, 1980), inaugurarà dijous el cicle «La propietat intel·lectual en la ciència a través del cinema», al Palau de Cerveró.

El dia 21, A Trick of Light (Die Gebrüder Skladanowsky, 1995) relata els orígens del cinematògraf de la mà del director Wim Wenders, amb la història dels germans Skladanowsky, inventors del bioscopi. La projecció de L'home que va caure a la Terra (The Man Who Fell to Earth, 1976), cinta de ciència-ficció protagonitzada per David Bowie en el paper d'un extraterrestre humanoide, tancarà el cicle el 28 de gener.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine