Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Bowie, Ovidi, blues

Encara que jo no sóc molt de David Bowie, ahir de matí em va paréixer de perles escoltar l´herència de Blackstar. Impressionant.

És més -vaig pensar, perquè anava conduint-, de vesprada he de veure´n el videoclip, i l´enllaçaré amb més emoció, veient sencera la pel·lícula Ovidi Montllor: el making of de la pel·lícula que mai es va fer. Acabada d´estrenar per als participants en el Verkami que ha ajudat a fer-la, jo activament entre ells. Vaig recordar que m´havia avisat de la imminència i les dificultats de l´estrena, la productora del film, Rosanna Pastor -fa uns mesos, al carrer Navellos, durant la presa de possessió del president de la Generalitat. Per cert, ella ara mateix deu estar estrenant-se de diputada al Parlament de los Madriles.

I en efecte: justament acabada la peça de Bowie, sintonitzant la ràdio, se sentia un paisatge d´alegries i aparences polítiques verbals, subratllades per un inequívoc so de banda tirant a xaranga. ¿Valencians? En efecte, a les portes del Parlament, segons la locutora, una representació valenciana de joves músics a la recerca del treball i l´exportació de la identitat mediterrània.

Certament, contra la rutinària impotència política dels progressistes valencians, hi havia el so eminentment polític d´una banda, no sé si fent valer l´himne nacional popular Paquito el xocolatero.

Mentre fugia de la transmissió radiofònica partidista sobre l´inici caòtic de la legislatura congressual d´Espanya, l´estridència del saxo valencià al mig de la Carrera de san Jerónimo, em féu pensar en un altre saxo... Em calia comprovar-ho. A la recerca de la bellesa i l´ideal, vaig tornar a Blackstar, i, en efecte, a mitjan peça hi ha una preciosa secció de blues, i trist i notable solo de saxofon.

Comprovat això, i sabent que milers de persones estaven escoltant, per diversos motius, els dos saxos, vaig posar-me A ritme de blues, la nova creació d´Artur Àlvarez & Amics sobre poemes dels poetes Artola i Peris. En efecte, abans d´aparéixer la veu trencada d´Artur, allí estava la cita inevitable del saxo de Juanjo Carratalà, com una síntesi de blues i d´orquestra popular, de Bowie, d´Ovidi i de tot el que vulgues...

Compartir el artículo

stats