És el mateix però no ho és. Curiós el llenguatge, quan una mateixa paraula representa diferents significats. En valencià, quan diem que sentim alguna cosa, ens referim a que estem percebent un so involuntàriament, però també pot voler dir que ens està sorgint un sentiment arrel d´eixe estímul auditiu o d´altre.
No obstant, escoltar és ben diferent. Podem sentir sense intenció de fer-ho, però no es pot escoltar sense parar atenció i açò pot implicar a tots els nostres sentits en dita acció. Senzill? Pot ser, però sovint és més fàcil en la teoria. Només cal observar el grapat de moments en que no escoltem: a les converses, als debats de qualsevol tipus o, fins i tot, als propis pensaments o intuïció. És prou comú fer oïts sords a la veritat i preferir el que volem sentir. Serà que entre tant de soroll no sabem ni quina és la nostra veu? Com pot ser música per als oïts el que algú ens transmet si no sabem com comunicar-nos? El feedback és un carrer de doble direcció, i practicar l´escolta activa abans de que siga tard és una aposta encertada a qualsevol context.
Una de les vies de comunicació més benvolgudes i estudiades és la música. Quan l´escoltem, o quan tan sols la sentim, ens connecta amb les emocions pròpies i ens ajuda, mitjançant l´autodescobriment, a empatitzar amb la resta de persones. El quart art i la llengua s´uneixen gràcies a la creativitat que s´expressa associant sons i paraules, evocant sensacions diverses. Científics, psicòlegs i filòsofs sempre han tractat d´entendre com influeix al cos i a la ment, i és sabut que està considerada una gran teràpia. Pensí en això quan m´assabentí de l´acomiadament definitiu de David Bowie i de com un fum de persones anònimes i celebritats es feien ressò de la seua pèrdua. Trobe que, a banda de ser lògiques les multitudinàries reaccions socials per ser el Duc Blanc una llegenda de la música, el que fa que algú siga inoblidable són els sentiments que provoca al desenvolupar el talent de fer arribar al món el millor de sí mateix. Cadascú amb la seua habilitat i independentment, si cal, de les tendències.
Vibracions. La vida està plena de freqüències que sintonitzar i mentres decidim si volem ser un conjunt de notes harmòniques o sols soroll, segur que ens vindrà bé travessar el guirigall, aprendre a escoltar i escoltar-nos, i d´eixa manera atendre a l´autenticitat del que experimentem, així com deixar de conformar-nos o limitar-nos amb el que sols coneguem d´oïdes.
