«Els arguments s’han quedat obsolets, el paper ja s’ha descolorit, però vosaltres seguiu aferrant-vos a la vostra Bíblia del 78». Són uns versos de la cançó La transició modèlica i la mare que m’ha parit avançada a principis de desembre pel cantant de Torrent i que forma part del seu nou disc L’amor i la ferocitat.
El videoclip de ballarines gravat al Teatre de la Unió de Llíria deixava entreveure per on anava el treball gravat a Estats Units, als estudis Alex The Great de Nashville (Tennesse) i produït per Brad Jones. Possiblement el treball més madurat ara que Alabajos també és regidor per Compromís de Torrent, tot i que es va enregistrar abans de les eleccions municipals de maig. L’amor i la ferocitat (Bureo Músiques) eixirà el dimecres que ve, 27 de gener, i un mes després el presentarà en directe al festival BarnaSants.
La revista digital Enderrock ha publicat una galeria d’imatges de l’estada del cantat als Estat Units i una altra de les cançons del disc Firenze, una declaració d’amor a la capital italiana de la Toscana. «No hem posat el nas en Santa Maria del Fiore, no hem creuat el Ponte Vecchio esquivant deu mil turistes,… Però em conec de memòria els teus llençols, la geografia del teu cos,…».
Alabajos també dóna una entrevista a la publicació de Barcelona on assegura que «teníem ganes d’experimentar amb els instruments». El compositor valencià explica que el nou disc està gravat als Estats Units perquè volia treballar amb el productor Brad Jones, el mateix que Josh Rouse, el cantautor de flok i pop de Nebraska al que admira.
El disc ha estat enregistrat només amb músics nord-americans, però admet que en directe cantarà amb la seua banda de sempre. «Crec que els he donat una alegria, perquè els agrada més aquesta música que la que féiem habitualment. Salva Fitó té un grup de folk americà, i a Enrique Jerónimo ‘Gus’ (bateria) i Alfred Lorente (baix) els agraden els estils més contundents. Alfred està tocant amb Inòpia i Gus va ser el bateria de Gramoxone. Són gent que en altres projectes musicals han treballat en llenguatges més durs», assegura a Enderrock.
La música recorda a sons molt folk però la lletra és marca d’Alabajos. Així explic que Brad Jones li va demanar de què anaven les cançons per intentar que l’ambient i els arranjaments anaren compassats. «La que més li agradava és Firenze», explica, tant que toca el contrabaix.
Només cal esperar una setmana. Dimecres vinent un nou Alabajos en estat pur.
«Les cançons d’amor i lluita són el carburant per viure»
«La poesia, les cançons d’amor i les cançons de lluita són el carburant per viure. Les cançons d’amor són les més potents que existeixen perquè parlen de sentiments universals que fan que la gent lluite per les coses. Omplen d’esperança, i és el combustible que ens omple el dipòsit cada matí», diu Pau Alabajos a l’entrevista de l’últim número de la revista digital ‘Enderrock’. Tot això es troba al seu nou disc.
