Carmen, la mirada fixa sobre la màquina de cosir, passa les hores fent i desfent arabescos, com una fada de contes capaç de crear il·lusions amb la punta d´una vareta. De molt jove, el seu esperit va quedar lligat a uns fils de colors que la van atrapar per sempre més. Ara, moltes dècades després, continua, com aquell primer dia de costura, vinclada sobre la seua obra d´art.
Carmen Ros Lladró, Carmen la de Bruno, veïna de Meliana (Horta Nord), és una de les últimes brodadores, d´aquelles que pinten figures sobre teles, no amb pinzells ni laques acolorides, sinó amb agulles i fils de cotó. Sap la història de cada peça, el nom del propietari i l´ús que li´n va donar; s´anima quan recorda les flors d´aquell aixovar que va combinar amb unes fulles estilitzades o els canesús delicats com sospirs de brisa que la van obligar a foradar moltes albes amb l´esguard cansat.
Vista des de la distància, la seua vida d´artesana recorda una esfera blanca de lli on cada puntada haguera marcat el pas del temps. Punt de creu: un segon. Cadeneta: dos segons. Vainiques: una hora, un matí o, ben sovint, una nit sencera. Un ball de dits similar al vaivé de la mar que adorna les onades amb l´escuma de les profunditats; un vals reposat i etern.
Perquè aquest és el valor dels artesans: ser fabricants de paciències, de paciències diminutes que modelen el cuir, que fan bategar el cor d´una guitarra, insuflar brillantor a una ceràmica o màgia a una joia. Els seus malabarismes exquisits, que conjuguen passió i ofici, tenen com a objectiu últim la peça exclusiva firmada per unes mans cisellades pel sacrifici.
Carmen, però, com molts altres, sent que el seu art va a la deriva en una societat que no ha sabut rescatar-lo del naufragi que s´acosta. A qui deixar una herència acumulada al llarg de tants i tants anys? Els artesans no s´amaguen la cruel realitat: saben que, malauradament, hi ha ben pocs hereus per a tants tresors! Aleshores? Haurem de contemplar com deixen de rodar els torns dels terrissers? Haurem de donar el condol als bufadors de vidre i als teixidors? Entristix assistir a la mort de les bondats del passat i n´hauríem de rescatar ni que fóra l´aroma i el colorit perquè el passat és la bastida de les societats que es volen orgulloses.
Mentrestant, amb l´entusiasme intacte, Carmen continua fent brodadures sobre el llenç que reposa damunt de les cames. El llenç, delicat i poderós alhora, de la seua vida d´artesana.
