Hi ha dies que el diari t'assalta com aquell primer assassinat va demolir a Pepe El Tira. Pepe és el policia rosegador d'un relat de Bolaño, El policía y las ratas, que es dedica a investigar en els racons més inhòspits de les clavegueres per a recuperar cadàvers de congèneres, sempre aniquilats per grans depredadors de l'Inframón: caimans cecs, serps, coses així. Fins que un dia descobreix que l'artífex d'un crim és una rata, com ell: «les rates no maten rates», li havien dit.
Ocorre que, a pesar que són anys y anys de portades al voltant de la vida en B, la corrupció té el poder de presentar-se sempre com un relat nou. Arabí, malenconiós, recomptava el diumenge: «L'accident del metro (comissió d'investigació parlamentària); el cas Nóos (judici oral); la peça Fitur del cas Gürtel (les altres cinc van saltar a Madrid); el cas Emarsa (el judici pendent d'arrancar quan l'acusat Jorge Ignacio Roca siga traslladat des de Moldàvia, on va ser detingut); les dues peces pendents del cas Blasco (el desviament de fons de les ajudes a l'ONG i la Fundación Hemisferio i els pisos de Miami); el cas Castellano (els presumptes suborns —caceres, rifles, diners o cotxes— a l'exconseller i altres polítics i tècnics per a obtenir contractes i el càrtel d'empreses d'extinció d'incendis); el forat de 1.200 milions en RTVV (s'instrueix a un jutjat de Paterna); la branca valenciana de la Púnica; el cas Feria Valencia; el cas Valmor, que afecta de ple a l'expresident Camps, el cas Aido...».
En acabar, la sang torna a la boca com en la primera punyada en el pati del col·legi o com quan la iaia Angelita, un divendres a l'hora de dinar, anunciava que li havien llevat l'ajuda de dependència, als seus noranta anys i cuidant sola un fill amb síndrome de Down que havia passat la cinquantena. Els diners que li negaven es multiplicaven en les gravacions. Hi ha, no obstant açò, centelleigs d'esperança en aquesta crònica negra: el relator, per exemple; un individu que recorre tots els túnels del subsòl, com Pepe El Tira, per a explicar als incrèduls que les històries que es descarreguen en internet sobre el mal que habita en Nova Jersey o Luisiana bollien al seu carrer i només calia obrir la finestra per sentir el rugit de la prosaica decadència. Queda pensar que, tant de bo, mentre quede un vilà hi haurà un Arabí per a baixar-lo a la primera plana.
