Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

A la marxa!

Comença la cursa. La marea humana per la que et deixes portar et fa sentir que arribaràs a la fi del món. De seguida, aquesta va desfent-se i comproves que estàs sol, amb el teu cap dient-te que pares i altra part de tu demanant-te que li tires kilòmetres. Aleshores es lliurarà una batalla física i psíquica en la que pregaràs per no perdre l´alè. Ment i cos hauran de col·laborar entre ells per a aplegar a la meta, i la satisfacció d´experimentar eixa aliança serà immensa. A la fi, quan tot acabe, potser et sorprendràs dient: «Fins la pròxima!». -Ho diu algú que abans pensava que tiraria el fetge per la boca si corria fins el cantó i ara participa en aquest tipus d´esdeveniments esportius-.

No vaig a mentir. La primera volta, quan me n´adoní de l´esforç que requeria, pensí que qui em manava a mi, que no era menester eixe patiment un diumenge de bon matí... però no vaig tardar en descobrir que córrer és una oportunitat de transformar les pors en desafiaments. Reptes saludables que resulten emocionants i enriquidors mentres estem duent-los a terme. Segur que va ser així per a la majoria dels 7.034 corredors valencians que el passat 31 de gener completaren els 6.300 metres que donaven inici al Circuit de Carreres Populars de València d´aquest 2016. Amb més raó ara que la ciutat del running està celebrant que la Marató i la Mitja Marató Valencia Trinidad Alfonso han rebut l´Etiqueta d´Or de la IAAF (Federació Internacional d´Atletisme). Una doble distinció que és també històrica per als valencians i valencianes, ja que és la primera vegada que es concedeix a Espanya.

L´ambient que es crea a les curses i la visibilitat que es dona en elles a causes solidàries, indueix a la conclusió de que potser s´equivoca aquella cançó de Revólver que deia que córrer és cosa de covards. Perquè tot i que puga parèixer que quan es practica aquest esport s´està fugint d´alguna cosa o d´algú, realment s´està perseguint a un mateix, lluitant per trobar-se enmig del rebombori i establir així el propi pas, la seua velocitat, la pròpia resistència. Amb més o menys pujades, baixades, obstacles o pressió, és un entrenament integral per a la vida en el que s´apren a ser conscient de les capacitats individuals alhora que es conviu amb les col·lectives. Eixint de la zona de confort de quan en quan i independentment de si es guanya o de si va lent, eixe és, en sí mateix, el fi. Fer el camí.

Compartir el artículo

stats