Bon títol per a un llibre de columnes periodístiques: Ningú no ens espera (Edicions del periscopi). Llibre de paraules i dibuixos amb una molt presentable edició que ens ofereix un Manuel Baixauli que no defrauda.
Ja ho vaig escriure una vegada: «Amb Baixauli no lliges literatura, la vius». De la vida fa literatura no admetent cap restricció en la tria artística de temes, a la manera de Charles Baudelaire que imposà la modernitat: «L´empaperat d´un mur que vam veure durant la infància, un arbre a l´hora baixa, el vol d´un ocell, aquell rostre que el va sorprendre al tramvia, poden ser més importants que els grans fets del món».
Els grans fets del món no són imprescindibles per a la seua literatura, no els veu necessaris encara que ell escriu en la premsa. Una premsa que diu que no llig: «Si compre un diari em dura, pel cap baix, una setmana».
La vida, però, és plena de paradoxes: «Qui m´ho hauria dit, que escriuria columnes en un diari! Aventura no buscada, que m´ha succeït. Afortunadament». Columnes il·lustrades amb els seus propis dibuixos o, a l´inrevés, dibuixos il·lustrats amb els seus propis textos. Columnes fetes com ho fa tot: amb treball meticulós fent cas a Camús: «Allò que s´escriu sense esforç, generalment s´escriu sense plaer». O a Faulkner: «Qui no ho dóna tot, no ho obté tot». I Baixauli ho dóna tot, s´aplica i fa servir la paperera com a primer utensili del bon escriptor. I el resultat? En aquest cas un bon recull de columnes en què es riu o cabreja dels temes que tracta. És fàcil recórrer a la idea de dietari. Un dietari en què reflexiona sobre la literatura, els escriptors, el cinema i sobre l´art en general.
El veureu definir-se com a elitista, com a partidari de les coses breus i tenses, com a viatger de viatges indescriptibles, com habitant d´un taller que és extensió de la seua personalitat, com a citador de Leopardi: «Les persones no són ridícules més que quan volen paréixer o ser el que no són».
Però també ens conta què pensa dels premis literaris, de la lectura ideal, de la novel·la menys kafkiana de Kafka, de la veritat, d´un text salvatge, del postpart, del soterrani, de la paraula proscrita, de la vida de qualsevol, de la teoria del paraigua, d´un article obsolet, del present, de l´aigua dels oblidats, d´un refugi, del gelat de regalíssia...
