«Algun poema sí havia aparegut en revistes especialitzades però llibres cap», afirma Gianpero Pelegi. A aquest italià (Allerona, regió d'Umbria) de 57 anys no li queda ni una miqueta d'accent transalpí, niu que va abandonar fa ja tres dècades per a aprendre castellà. A l'altre costat del telèfon respon, no obstant això, en un valencià depurat: «ho vaig aprendre amb els amics i escoltant-lo en el carrer», assegura. Aquest professor „d'italià, clar„ de l'Escola Oficial d'Idiomes de Quart, és un dels quatre artífexs de portar-se al poeta de Burjassot fins al cor de la bota, metàfora que prendrà cos quan la pròxima primavera presente en una llibreria de Siena La gioia ella strada, la primera antologia de Vicent Andrés Estellés traduïda a la llengua de Dante.

«La idea va nàixer per casualitat. Dos exalumnes, professors de valencià ja jubilats, em van proposar la idea. Començàrem a investigar si hi havia altres publicacions i no trobàrem, així que demànarem permís als hereus i, quan ho vam rebre arribàrem fins a Veronica Orazi, professora de català en la Università di Torino i editora de la Rivista Italiana di Studi Catalani. Ella havia utilitzat algun poema d'Estellés i ens va animar a fer el llibre», relata el professor. Així és que Pelegi, al costat dels seus expupils Dionís Martínez i Rafa Tomás, a més del col·lega Giuseppe Gibilli, van seleccionar i van traduir seixanta peces de l´autor de Llibre de meravelles.

A l´altra banda, Edizioni dell´Orso, xicoteta editorial dedicada a les humanitats, va publicar el passat mes de gener l'obra, que ha pres el nom d'un dels poemes, Goig del carrer, «perquè Antologies Poètiques ja hi ha massa». El llibre, que ni tan sols ha arribat encara a les mans del seu autor, és una edició bilingüe amb notes explicatives sobre Burjassot o Joan Fuster en alguns poemes, «encara que no ès una obra comentada», adverteix el professor.

«El criteri d'elecció és dels propis autors per a crear una antologia a l'abast de tots, no només per a especialistes. Estan els textos més coneguts», assegura Pelegi. Els amants, sí; Assumiràs la veu d´un poble, també. No han tingut en aquest viatge massa complicacions lingüístiques i assegura Pelegi que Estellés manté la seua musicalitat en italià. «Li'l vam deixar llegir, com a prova, a companys professors de valencià, i un va exclamar: ´sé que és una blasfèmia, però quasi m'agrada més en italià´», presumeix un dels orgullosos pares de la criatura.

Diu el propi Pelegi que l'editor els ha assenyalat que s´està venent bé i hi haurà segona edició, així que l'equip de traductors ja debat quins altres noms valencians podrien creuar el Mediterrani. «Hi ha molt pocs llibres de literatura catalana, sobretot d'autors valencians, traduïts a l'italià. Jo he proposat Marc Granell, però els meus companys pensen en una un altre un poc més clàssic», conta Pelegi, aclaparat per aquesta nova tasca. De fet assegura que, quan en uns anys arribe la jubilació, es dedicarà de ple a seguir traduint els autors que li plaga.