Una lletra més o menys i el significat del que volem dir és totalment distint. Si estem divertint-nos amb un joc de paraules està bé que el morós i l´amorós tinguen a vore, però si coincideixen en una situació real, les ganes de jugar s´acaben i no sol fer gens de gràcia que ambdós conceptes s´enllacen. Donar i rebre, pagar i deure són verbs infinitius que s´entenen millor en la teoria que en la pràctica i que es pronuncien amb facilitat, però afegeixen complexitat a les relacions interpersonals i confonen valors com la dignitat, llibertat i igualtat quan els límits no estan clars.
Fent-li una ullada a una web de venda de llibres em cridà l´atenció un anomenat Realidad, razón y egoísmo: el pensamiento de Ayn Rand de Ricardo Manuel Rojas. Ayn Rand va ser una filòsofa i escriptora que donà origen a l´objectivisme, que defen l´egoisme racional, considerat com un dels fonaments més sòlids que sosté el capitalisme. Llegint sobre aquesta autora, aparegué de sobte a la pantalla del meu mòbil un banner publicitari que deia: «Encara estàs a temps de comprar el teu regal de Sant Valentí». Amor i diners, fan bona parella aquestes paraules? Per si no recordava la data assenyalada, ja s´encarregà internet de fer-me vore com una emoció bàsica i natural com l´amor es converteix en un producte comercialitzable. Si és cert que es pot convertir, per què ens sorprèn una societat corrupta i venuda? Si està millor vist tindre una bona butxaca i col·leccionar objectes que compartir sentiments altruistes.
Materialisme, idealisme. Individualisme, col·lectivisme. Humanistes, economistes, o polítics poden explicar el que uneix i separa als éssers humans en un món cada volta més „suposadament„ globalitzat, però qualsevol ho pot viure en carn pròpia i concloure que ni sempre els sentiments són tan universals ni els individus estan tan aïllats en les seues diferències. Oscil·lar entre diferents corrents de pensament és possible i pot resultar, fins i tot, sa.
Tangible i intangible alhora, omnipresent en pel·lícules, cançons o llibres, l´amor és una construcció sòcio-cultural però també té un poder que ni es compra ni es ven, ni es pot furtar ni especular amb ell. D´aquesta manera, per l´amor propi i l´aliè, pot ser bona idea citar al cap amb el cor més sovint, no tan sols un dia a l´any. Potser descobrim que el sentiment amorós mai és poc ni es malgasta. Perquè els cors accessibles es poden reparar si en algun moment es trenquen, però els hermètics poden fer-se massa durs, i això sí que resulta car.
