Estimular la redacció de textos entre els estudiants d'una llengua és, sense dubte, una de les millors maneres de fer que algú s'estime la llengua en què treballa i, també, que la veja com una ferramenta útil i capaç per expressar-se d'una manera culta, digna i, fins i tot, si cal, literària. Per això, l'existència del que s'anomena genèricament «tallers literaris», pot resultar ben útil de cara a aconseguir aquells objectius. Especialment, entre els alumnes de secundària, però no només.
Una bona forma d'iniciar-se és, em sembla, la proposta que ha formulat recentment Antoni Rovira, autor de 3 volumets que porten per títol Taller literari (I-II-III), que han estat publicats per Enkuadres fa uns mesos i que, amb la col·laboració de l'Ajuntament de Sagunt, pretén convertir-se en un material ben a mà per fomentar l'habit de la redacció de literatura entre els més joves i entre els que vulguen acostar-se a aquesta experiència. L'ensenyament actual té moltes mancances, en aquest àmbit. Molts alumnes, sovint, tenen molts coneixements de gramàtica, però, després, quan s'han d'enfrontrar a la redacció d'un examen, d'un treball o de qualsevol altre paper, no saben bastir un text mínimament coherent. No es tracta de fer faltes ortogràfiques o no, sinó d'aconseguir que el qui escriu sàpia articular una història, un relat, una argumentació amb coherència. I això és el que vol assolir aquesta proposta de Rovira.
El treball proposat és, a més, ben creatiu: se'ns ofereix una sèrie de relats inspirats de vegades en Calders, Calvino o Tabucchi, i amb l'ús de les noves tecnologies i de recursos on line, s'esperona els lectors-autors a acabar-los. Amb això, i amb les orientacions precises que hi trobem, els novells coautors poden gaudir del plaer de l'escriptura i, encara, poden descobrir els ets i els uts de la creació literària, mentre aprenen llengua.
Els volums compten, a més, amb pòrtics de Josep Usó, Conxa Guilabert i Emili Casanova: un escriptor, una docent de secundària i un docent universitari que respresenten bé els espectres que el treball de Rovira, certament innovador, vol aplegar i potenciar. Com ha assenyalat Casanova, «el mètode emprat és complex i necessita un bon centaure literari i lingüístic (...) que sàpia trobar bones històries, personatges i paisatges que enganxen els estudiants», i Rovira ho ha aconseguit. Una bona iniciativa pedagògica, doncs, que cal reconéixer.
