On estaves el 14 de setembre de 2015 a las 11:50 del matí? En aquell instant, les 4:50 a.m. de Louisiana i les 2:50 a.m. de Washington, un sorollet difús de 0´25 segons representà que dos detectors automàtics hi havien descobert alhora una oscil·lació de freqüència coincident amb la idea de dos forats negres massius, hipotèticament dos objectes trenta vegades més grans que el sol, en l´instant de fusionar-se i segregar una part de massa, convertida en energia d´ones gravitacionals, arribades en aquell moment a la Terra, després de 1.300 milions d´anys.
Fascinant, potser tant com el recent descobriment del misteriós Bosó de Higgs. O per a la gent gran, com el primer passeig de Neil Armstrong damunt la superfície de la lluna, si és que no va ser una invenció televisiva. O per a mentalitats sensibles, com els ametlers florits fa unes setmanes despistats per la calor d´un hivern traïdor. O ara mateix, pel misteri de l´exacte funcionament dels semàfors en un país com el valencià, sense retard i sense ser robats.
La detecció de les ones gravitacionals, publicada la setmana passada, no pareix només la comprovació de la intuïció centenària d´Einstein, sinó l´anunci d´una forma nova de mirar l´Univers, d´entendre les seues lleis. Però, ¿què significa aquell sospir còsmic, aquell murmuri banal, representant ones infinites? Quasi res i tot, alhora. Com cadascuna de les ones de la mar, segons els versos del trobador gallec Martín Códax: Ondas do mar de Vigo se vistes meu amigo... / Se vistes meu amigo, o por que eu sospiro?
Pica la curiositat. ¿Quines aplicacions tindrà el nou descobriment? És dubtós que arribe a temps corregir la incapacitat general d´aquest món per a escoltar, a distància política o íntima: incapacitat tràgica, perquè escoltar, o mirar, o tocar, o olorar, o tastar, és imprescindible per a comprendre.
De tota manera, enmig de la pressa i el soroll de cada dia, ¿es podran escoltar prompte les veus de Ciceró o de Lucrècia Borja, la primera interpretació dels concerts de Brandenburg, aquella cançó de bressol cantada per l´àvia que només tu recordes, o el teu primer badall? Ones fascinants, si algú les escoltava.
