19 de febrero de 2016
19.02.2016

L'il·lustrador pop que capta als personatges en el primer dibuix

David Despau exposa el seu recull de superherois, «celebrities» i altres espècies en Pepita Lumier

19.02.2016 | 04:15
El Superman versionat per Despau.

Una de les seues últimes creacions és Bowie perquè, si la teua influència és el món que t'envolta i que cap en la paraula pop, Bowie és una espècie d'apòstol. «No cregues que sóc massa fan de la seua música», reconeix sense pudor David Despau. «El que m'interessa és el personatge en si», explica, en una declaració de principis del seu treball, els mateixos que l´impulsen a dibuixar a Miley Cyrus, «una estrela del pop controvertida». No, Despau tampoc és massa fanàtic de Cyrus.

La intuïció guia a aquest publicista i il·lustrador „declarat un dels millors en aquest camp en l´última dècada„ tant a l'hora de cercar els seus protagonistes com de plasmar-los en el paper. «Està malament que ho diga, però mai he tirat un dibuix al fem; el que ix a la primera és el que es queda», assegura. Avui és un bon dia per a conèixer la destresa del dibuixant, doncs un recull de la seua obra s'exposa en la galeria Pepita Lumier. Actors, músics i altres celebrities es fonen amb herois de ficció, fruit del seu treball per a una exposició commemorativa de DC Comics. Diu que dins del gènere pop „una etiqueta, la d´«il·lustrador pop», que pensa que li ve de fora, no és buscada„ no té obsessions i que no tracta de «reinventar» als seus models, malgrat que algunes imatges seus, com la de Batman, han esdevingut icones.

«La il·lustració té una part artística però també una vessant comercial», assumeix l'artista, qui ha aconseguit que els seus clients li deixen llibertat a l'hora de retratar als personatges. Avui, no obstant això, diu que no li preocupa tant que es venga la seua obra com que la gent conega el seu treball, perquè no té clar que «a Espanya el públic estiga tan madur cap a la il·lustració». Del seu treball l´única cosa que lamenta a vegades és la falta de temps per a aconseguir una versió més estilitzada de les seues obres.

Això sí, no té massa interès pels polítics, amb alguna excepció com Obama, «però no pel seu treball, sinó perquè té una imatge rotunda». I si bé no es mostra exquisit a l'hora de triar als models, sí es confessa un «purista» del seu estil, del qual una de les principals figures del disseny gràfic, el nord-americà Steven Heller, va destacar que «és tan important el que dibuixa com el que es deixa fora».

Despau fa seua aquesta descripció, explicant que tracta de marcar «un centre d'interès» ple de detalls i quasi tacat pel color, i a partir d'ahí el retrat s'expandeix deixant buits perquè siguen plenats per la imaginació de l'espectador. «Quan dibuixe tracte de transmetre impactes, que és el que jo he rebut dels altres», aclareix l'il·lustrador. Així que en el seu univers cap tot però no de qualsevol forma. D'això es tracta.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine