Estant esmorzant, el meu company Jorge em pregunta com es diu «espigolar» en castellà. Com que ell és castellanoparlant de transmissió familiar, encara que valencianoparlant i valencianoescrivent d´adquisició escolar i televisiva (de TV3 i de Canal 9), m´estranya que em faça eixa pregunta. Però em diu que ell, des de ben menut, sempre ho ha dit així parlant en castellà. M´encanta eixe préstec (o calc o interferència, segons es mire) domèstic pres a la nostra llengua i adoptat en el llenguatge familiar del meu company, i supose que de molta més gent. No sempre ha de ser al contrari.

El cas és que en castellà normativament hi ha «espigar» per als dos significats ben diferents que en la nostra llengua destríem en dos paraules: «espigar» i «espigolar». La primera, en valencià, fa referència a «traure espiga, una planta», «El blat ha començat a espigar».

Algunes hortalisses com l´encisam, la col o la carxofera també s´espiguen quan perden la tendror, s´endurixen, pel temps o per falta d´humitat i creix el tronxo, i quan estan a punt de traure llavor.

El verb «espigar» també significa, en sentit figurat, «fer el creixement, un/a infant o un/a jove, créixer notablement», «El xiquet s´ha espigat molt». Una altra accepció d´eixe verb és «fer punta o aprimar el cap (d´un objecte) perquè encaixe dins d´un altre objecte».

Tots eixos sentits també els té el castellà «espigar», però quan el significat és «arreplegar les espigues que han quedat en un camp després de la sega, en el restoll», en valencià i en totes les variants d´esta llengua, tenim un terme ben genuí i distintiu com és «espigolar». I per extensió espigolem qualsevol fruit que ha quedat en l´arbre o planta o en terra després de la collita general, com garrofes, olives, taronges, creïlles, faves i un llarg etcètera de verdures i de fruites.

També espigola el que busca i rebusca qualsevol cosa entre elements diversos o mesclats que algú ha deixat. També ´arreplegar d´ací i d´allà´. Literàriament i periodísticament també es pot espigolar. Alguns plagis són producte d´una bona (o mala) espigolada.

Jo mateix ara estic espigolant paraules, definicions i frases en diferents diccionaris. Els que no espigolaven, és a dir no arreplegaven restes ni deixalles, eren els de la Gürtel, Nóos, Púnica, Taula, el Roldán d´antany, la família Pujol i altres d´una llista malauradament llarga. Eixos florejaven o anaven a arbre net. «Florejar» té uns quants i variats sentits, però en l´agrari significa «triar, collir seleccionant la millor fruita o verdura».

Els diccionaris, entre les diverses accepcions, apunten «triar la flor, la part millor d´alguna cosa», però en moltes zones valencianes, per extensió s´aplica a collir triant la fruita més vistosa i/o primerenca, especialment en la collita de melons. En la primera collida d´esta fruita es floreja, és a dir es cullen els primers i més bons. I hi ha la figura del florejador, que va assenyalant els melons que s´han de collir. Els saquejadors corruptes al·ludits més amunt de segur que no espigolaven. Més prompte florejaven.