Gaspar Blai Arbuixech va nàixer a Agullent, segurament el 1624, de manera fortuïta, atés que els seus pares, d´Ontinyent, s´hi havien traslladat provisionalment. Estudià filosofia a la Universitat de València i, des del 1645, va ser col·legial del seminari de Corpus Christi de València. Doctor en teologia, s´ordenà sacerdot i ocupà un benifet en la seu. Des del 1650 va formar part de la Congregació de Sant Felip Neri, renunciant a altres llocs de més preeminència i optant per ser un oratorià. Arbuixech degué gaudir de gran fama en la ciutat, segons ens reporta Vicent Ximeno, ja que s´ocupà en «poner en paz las familias y sossegar sangrientos vandos y enemistades» i, per altra banda, orientà molts estudiants eclesiàstics, cosa que estaria relacionada amb el càrrec que detentava a l'Estudi General. La seua devoció a la Puríssima „com també per part dels Crespí de Borja, que li eren protectors„ el va portar a fomentar aquell culte. Per instigació d´Arbuixech sembla que es reedificà la capella de la Puríssima d´Ontinyent i es renovà, també, la imatge de plata que es venera en aquella localitat. Va morir a València, el 13 de juliol de 1670, i va ser soterrat a la capella suara citada d´aquella vila de la Vall d´Albaida. La Universitat de València celebrà uns solemnes funerals, en els quals va sermonar un altre il·lustre predicador: Joan Baptista Ballester.
Autor de diversos papers, la seua obra, malauradament, ens ha arribat de manera molt desigual. En aquest sentit hem d´assenyalar que segurament va composar molts dels versos que exhibí la Universitat en les festes de la Puríssima, del 1661, i, també, degué ser seua tota la idea i alguns dels textos relacionats amb el certamen literari celebrat a Ontinyent en aquell mateix any pel mateix motiu. L'activitat sermonadora degué ser notòria i deixà, manuscrits, dos volums intitulats Sermones de quaresma y otros assuntos, ara com ara il·localitzats. L´única homilia seua que estampà i ens ha pervingut és el conegut Sermó de la conquista, predicat i publicat a València, el 1666. Peça d´oratòria sagrada dins el model de «prosa barroca culta», enlluernà l´auditori amb imatges, símils i anècdotes, amb citacions bíbliques i clàssiques, per narrar el fet conegut de la pressa de València per Jaume I, tot i que també recorda el Cid, l´espasa del qual formà part, des d´aquell any, de la processó del 9 d´octubre, acompanyant el penó de la conquesta. En definitiva: col·laborà a mitificar el rei i la creació del regne de València.
