27 de febrero de 2016
27.02.2016

La riuada de 1731

La Universitat de València reconstrueix la inundació a partir de documents de memòries personals el professor alberto faus destaca la dimensió de la catàstrofe

27.02.2016 | 04:15
La riuada de 1731

Diumenge 16 de setembre de 1731 València va patir una inundació sobtada que va afectar notablement la part extramurs de la ciutat i el marge esquerre del riu Túria, des de Campanar cap a l´est passant per la Saïdia i els camins de Morvedre, Alboraia i el Grau.

Aquell dia del 1731 havia estat precedit d´altres dos d´intenses precipitacions aigües amunt del Pla de Quart, a la conca del riu Túria.
Els efectes del desbordament van ser, a més, ben diferents a les zones situades intramurs i extramurs de València, sent especialment greus al nord del llit. El nucli de la Vilanova (actualment, el Grau de València), ja vora mar i a la part esquerra del Túria, també es va inundar.
L´article publicat per Alfredo Faus en la revista Investigaciones Geográficas, de la Universitat d´Alacant, «La riada del Turia de 1731. Una aproximación a la literatura de la catástrofe», aporta informació «amb una enorme riquesa documental referida a esdeveniments de caràcter natural, que no és pròpiament tècnica sinó que recull la manera com es percebia i es transmetia la catàstrofe». «A l´antic Regne de València cap fenomen natural no ha deixat un pòsit literari tan important com les avingudes d´aigua provocades pels seus rius i rambles», recorda l´investigador.

Conseqüències de la crescuda
El marge dret del riu Túria, amb major protecció enfront d´avingudes i amb l´existència de les muralles, va patir la inundació de les zones properes als portals de Sant Josep, dels Serrans, del Cid i, sobretot, del Reial. Als barris de Roters, Blanqueries i la Xerea, la ruptura d´algunes séquies i el negament dels pous van provocar la formació de grans bosses d´aigua, cosa que va obligar a obrir portells de desguàs a la muralla.
Al marge esquerre, situat extramurs, la destrucció va ser absoluta, segons la recerca de Faus. «Els efectes de la crescuda es van multiplicar a partir del pont de Sant Josep en unir-se el seu front amb les aigües que van arruïnar i van desbordar les proteccions riu avall, una vegada la càrrega material arrossegada va taponar els ulls dels ponts».

Juan Pahoner, en la seua memòria manuscrita Especies Sueltas Perdidas, parla del desbordament del barranc de Patraix, i esmenta l´alçada de les aigües després de la crescuda del Túria en alguns punts de València: «vuit o nou pams» (entre 1,80 i 2 metres) al Monestir de la Trinitat (marge esquerre), però també als convents de Sant Domènec i del Remei (marge dret del riu).

Cròniques dels fets
La consulta d´aquesta documentació i la seua anàlisi permet conèixer, així, l´origen de les informacions d´ús comú, popularitzades per cronistes de prestigi reconegut i que, com en aquest cas, s´han basat en altres fonts que.

«A més del coneixement de fets passats, aquesta inundació és la primera que es va produir després de la construcció de les defenses del llit al marge dret del riu, al tram entre la creu de Mislata i l´ermita de Montolivet. Aquest fet va incentivar la continuació de les defenses al marge esquerre fins a la seua culminació el 1789 entre els ponts de Sant Josep i de la Mar», indica Faus.

Compartir en Twitter
Compartir en Facebook
Enlaces recomendados: Premios Cine