La mascletà d´ahir fou impressiont amb el soroll i la pòlvora fets art i emoció. Jo no hi era però és el que m´han dit. Sembla que els focs d´artifici seran uns dels elements de suport a la proposta per a que les Falles siguen anomenades per la Unesco patrimoni immaterial de la humanitat. I jo espere que aquest aspecte de la festa vaja bé, però sense excessos. Vull dir que cal que s´aposte per la qualitat i no tant per la quantitat. Que mascletades i castells siguen artístics i ben construïts i les despertades a la seua hora. Però que hi haja els que hi calen i no més. Perquè l´impacte acústic és molt gran i no del tot innocu tot i que es justifica per la seua excepcionalitat festiva i per ser un fet puntual. D´altra banda hi ha el soroll permanent de l´esclafit dels petards que disparen espontaniament xiquets i grans i fan que al llarg del dia no hi haja moments de calma acústica. I aquest fet s´hauria de limitar perquè hi ha persones -també animals- que se´n senten afectades en la seua salut. Ja sabem que la festa de les falles està plenament immersa en la cultura de l´excés. Però el que no cal és arribar a l´excés de l´excés.
L´excés no és només en el soroll i certament s´hi estan adoptant mesures. Els acords diversos entre fallers i comerciants, la disminució del nombre de carpes i la correcta localització de xurreries, indiquen que en la festa hi ha coses a revisar. I el fet d´aspirar a la distinció de la Unesco obliga a fer-ho. A mi se m´ocorren un seguit de preguntes, com ara: juntament amb el caràcter festiu, pot accentuar-se el carácter cultural de les falles? No seria bo que cada comissió fallera, en la mesura de les seues possibilitats, hi plantejara unes activitats culturals? Algunes ja ho fan i caldria seguir-ne l´exemple.
Però hi ha més qüestions: cal que hi haja tantíssimes falles? No seria millor ajuntar comissions de zones properes? Podria haver més recursos per cada falla i es contribuïria a descongestionar les ciutats. I, sobretot, calen passes de gegant, per la consecució d´uns monuments fallers i una festa, menys contaminants. Els materials amb què s´elaboren la majoria de falles, hi haurien de ser substituïts per altres que no foren tòxics, tendint prioritariament a materials reciclats. I la innovació i l´experimentació que ha entrat en aquest món, caldria dirigir-la en aquest sentit. Recorde que fa uns anys la falla de la plaça Honduras de València va promoure una ecoauditoria per mesurar l´impacte ambiental i el CO2 que generava, i posteriorment va realitzar una plantació d´arbres per compensar-ho.
