Preparats, llestos i... encesos! Amb el cor encés en flama després de sentir-nos cridats, per les falleres majors de València, per a que el férem bategar amb il·lusió i germanor a l´uníson d´altres cors; i amb la metxa apunt, perquè març ha arribat amb el preludi valencià de l´estació de les flors: les Falles. Però no totes les espurnes que broten són de sentiment faller, i amb algunes qüestions candents podríem sentir-nos com ninots cremats abans d´hora per ser situacions que, veritablement, són un poc de traca.
Els discursos de la Crida d´enguany han convidat a la unió dels valencians i la gent de tot el món -amb més raó quan les Falles són candidates a Patrimoni Immaterial de la Humanitat per la UNESCO- i l´emoció transmesa ha sigut apoteòsica amb la ja inoblidable mascletà del dia 29 de febrer de la que encara ens dura el tremolor. El balcó de l´ajuntament, més obert i acollidor que mai, aquestos dies mira interrogant al centre del país ja que la no investidura, per tots sabuda i patida, ha obligat a que no es puga tancar el llistat d´invitacions oficial i protocol·lari per a presenciar les «mascletades». Mentres quedem bocabadats pels lapsus -que semblen producte d´un subconscient traïdor però esclaridor-, les frases per a la història i un bes que sembla anecdòtic però potser siga significatiu, hi ha altres besades que ens sorprenen i ens fan nàixer eixe tipus de somriure que enlluerna on hi ha bloqueig i foscor.
Són mostres d´afecte amb efecte que trobem a un art urbà que conjuga fotografia, graffiti i pintura i que ha aconseguit que una via molt degradada del Carme a València es convertisca en el carrer dels colors. Al carrer Moret, els murs ara tenen una altra cara gràcies a la idea del fotògraf Alfonso Calza que, cansat de vore el trist estat de brutícia i deixadesa en el que es veia aquesta zona de la ciutat, ha deixat que altres artistes reinterpreten les seues imatges creant amb elles grans murals. A un d´ells, veiem a una parella besant-se i un cartell que diu «Prohibido no besarse». Un original punt de trobada que proposa la manifestació d´amor en públic i que abandera a internet la campanya #kissmevlc.
La vida és una festa, diuen. No perquè tot siga de color de rosa, sinó perquè hi ha qui vol seguir pintant malgrat que les coses es posen negres... i això és de celebrar! Sempre. Ja siga que pintem molt, pintem poc o per molt que ens quede per pintar.
