L´obra d´Isidre Planes és, sense cap dubte, una de les més riques en observacions, notícies i dades sobre la Guerra de Successió a València. Però, segurament, per l´estat en què ens ha arribat, no ha merescut encara cap edició, tot i que ha estat utilitzada en part pels investigadors més solvents, malgrat que, sempre, de manera marginal. Segons Vicent Ximeno, Planes va ser un sacerdot natural de Puçol i doctor en teologia, amb càrrecs al Col·legi de Corpus Christi de València, i «hombre aficionadíssimo a escrivir las cosas que sucedían en su tiempo, y aunque en sus libros se hallan muchas noticias inútiles y apassionadamente referidas, ay otras memorables, ajustadas a la verdad y que pueden aprovechar para la historia». Va escriure un Repertorio de varias y raras cosas sucedidas especialmente en esta ciudad y reyno de Valencia..., que es conservava manuscrita a la biblioteca del convent del Carme, a València, amb notícies des de mitjan segle XVII i fins al 1727. En segon lloc, Ximeno esmenta un volum escrit l´any 1720, que es conservava manuscrit a la biblioteca de Predicadors i que portava per títol Origen de la fundación del Colegio Seminario o Recogimiento de los Niños Huérfanos de San Vicente Ferrer de la ciudad de Valencia; el qual, actualment, es conserva a la Biblioteca de la Universitat de València. I, en tercer lloc, tenim els Sucessos fatales de la ciudad y reyno de Valencia o manual diario de lo sucedido desde el año 1705, que va ser vista per Ximeno en cinc volums, dels quals actualment només se'n conserven alguns: el primer, a la Biblioteca Valenciana, al fons Nicolau Primitiu, en còpia i adaptació de Lluís Cebrian Mezquita; un fragment del segon -provinent de la biblioteca de Martínez Aloy-, també al mateix lloc; i el quart, que es troba actualment a la Biblioteca de la Universitat de València. Encara, una part del volum segon va ser publicat a Las Provincias, de manera dispersa, però regular, el 1912 i 1913. El volum tercer, no sabem on para. Si existí un volum més, ja no ho podem afirmar de cert. Planes, a la portada del quart, assegura que els esdeveniments dels anys 1716, 1717 i 1718 «los prometo escrivir sumariamente en un 5º tomo».
Isidre Planes morí el 1729 i la seua biblioteca -amb nombrosos volums miscel·lanis- va romandre al Col·legi del Patriarca. Una part, però, es dispersà, després. Ara, quasi tres segles més tard, la seua obra encara espera ser estudiada i publicada.
