Ahir es va complir els setanta-cinc aniversari de la mort del mestre José Serrano. Per commemorar l´efemeride, l´Associació Valenciana de Musicologia, AVAMUS, va dedicar la seua jornada de musicologia a estudiar la música, la cultura i la societat en l´època del mestre Serrano (Sueca, 14 d´octubre del 1873-Madrid, 8 de març del 1941).
El compositor suecà de pasdobles com El Fallero i l´Himne Regional, i també d´altres sarsueles emblemàtiques com La canción del olvido, La Reina mora, Los claveles o Alma de Dios, va faltar tal dia com ahir, fa ara 75 anys.
AVAMUS va reunir dissabte passat a la seu de la SGAE a València les noves investigacions al voltant dels compositors que, com el de Sueca, van haver de traslladar-se a Madrid per a desenvolupar el treball creatiu.
Les conferències van tractar el complex món de la lírica al començament del s. XX de la mà d´Emilio Casares (qui va instituir en 1984 la primera llicenciatura de Musicologia en la Universitat d´Oviedo); d´altra banda, Víctor Sánchez (Universitat Complutense de Madrid) va documentar l´arribada de Serrano a Madrid i la xarxa de contactes i possibilitats; Javier Suárez-Pajares va abordar la sarsuela dels anys 20 i 30 i, Ramon Ahulló (que ha realitzat una tesi doctoral sobre Serrano), va aportar noves dades i va mostrar fragments de la recuperació d´obres com El rey del Corral o d´una Missa, fins ara completament desconegudes.
La néta
A més, la jornada va comptar amb set intervencions lliures de musicòlegs valencians i es tancà amb un focus group de la mà del periodista Sixto Ferrero, qui encengué un intens debat a propòsit de la utilització política d´algunes obres i la necessitat de recuperar, adaptar o programar-les en l´actualitat. També hi va estar present la néta del mestre Serrano, Ysaura Navarrete, la qual va intervindre en els torns oberts de paraula.
La jornada va ser presentada per Josep Manel García, director de l´Institut Superior d´Ensenyaments Artístics, Leonardo Marqués, subdirector musical de Culturarts, i Abel Puig, president d´AVAMUS, qui va subratllar que, sense l´ajuda de la SGAE, no s´hauria pogut dur a terme aquesta iniciativa.
Amb estes jornades, l´associació musicològica aspira a comptar, en el futur, amb el suport institucional per a encarar projectes d´investigació i recuperació més ambiciosos.
