Levante-EMV

Levante-EMV

Contenido exclusivo para suscriptores digitales

Via lliure

Aquesta setmana, a València, hem atés més que mai als semàfors en verd. Amb motiu del Dia Internacional de la Dona, se n´han instal·lat alguns paritaris en diverses vies de la ciutat que consisteixen en tindre, a banda de l´habitual icona, una amb falda que simula la figura femenina. Aquesta iniciativa, tan ben rebuda com criticada i que ja van dur a terme a Sagunt fa uns anys, no deixa de ser un símbol que no només ens indica quan parar o quan seguir endavant sinó que ens suggereix que xicotets detalls poden marcar la diferència... o la igualtat. Qüestió de visió.

Parlant de travessar, he recordat una anècdota que vaig protagonitzar no fa massa temps. És corrent passar pels mateixos carrers tots els dies però una volta que vaig decidir canviar la ruta, en una bifurcació només girar per l´opció alternativa, em topetí amb una xica que duia una camiseta amb un missatge escrit en lletres fosforescents: We are our choices (Som les nostres eleccions). Si s´haguera pogut etiquetar aquell moment, segurament hauria sigut amb un cartell que posaria que allò era la lliçó del dia.

De qualsevol manera, a la nostra quotidianitat tenim milers d´exemples de com una mateixa cosa la podem percebre des de distintes perspectives i com això pot influir en la nostra concepció de quasi tot. Un dels més cridaners és la subjectivitat de la música. Quan sona una cançó a la ràdio, en eixe mateix instant un fum de persones estan connectades pel mateix tema però cadascú l´identifica a la seua manera, l´aplica a la seua vivència i el fa seu si li agrada. D´una senzilla composició aliena naixen complexes combinacions de sensacions amb nom propi.

Precisament musicals són alguns semàfors de la resta del país en els que sonen melodies clàssiques, heavy o pop per a fer més agradable l´espera, i a altres localitzacions com Lisboa trobem que el ninot d´un disc indicador balla quan està en roig en lloc d´estar parat. Així, segons s´ha pogut demostrar, els vianants no travessen indegudament perquè estan entretinguts i això redueix els atropellaments.

És una frase coneguda d´Stephen Hawking la següent: «He notat que fins i tot la gent que diu que tot està predestinat i que no podem fer res per canviar el nostre destí, mira abans de creuar el carrer». I veritablement així és. Almenys, quan no estem perduts amb els ulls pegats al mòbil i sense vore per on xafem. Una llàstima, si això passa. Perquè ben mirat, podria ser un bon passeig.

Compartir el artículo

stats