EUn lector, en llegir la columneta de fa quatre dilluns, que tractava sobre «com/com a», em va suggerir que escriguera sobre una altra expressió amb «com»: la locució «com ara».

Diu el referit lector que eixa manera de dir està perdent-se entre la jovenalla. Li faig cas, perquè crec que té alguna base el seu raonament sobre el temor que tan nostrada expressió estiga ja en perill d'anar desapareixent.

«Com ara», com la immensa majoria de valencianoparlants sabem, és equivalent a «per exemple» i a «semblantment», «paregut/uda a»: «Hi han hagut grans ciclistes valencians, com ara Salvador Botella, Antoni Escuriet, Angelino Soler, Ramón Sáez, Vicent Belda, Ángel Casero i més», «Cal tindre en compte les necessitats bàsiques de la població com ara l'alimentació i la higiene». També s'usa en frases com «És intel·ligent com ara sa mare», «Té els ulls grans i bonics com ara tu», «Em va passar un cas com ara el teu».

El «com» dóna per a molt, ja ho vérem en la columna mencionada de fa un mes. I pot tindre també un valor quantitatiu en frases com ara «Com més té més vol», «Com més fadrina més guapa».

No obstant, en este últim sentit, l'Acadèmia Valenciana de la Llengua, a través del Diccionari normatiu valencià, ha establit que l'adverbi «quant» amb eixe significat siga normatiu i, per tant, es puga usar i escriure una frase com «Quant més té més vol» o «Quant més rics més animals», com ja vam comentar en esta columneta.

I no és que els rics siguen més animals (n'hi ha de tot), sinó que duien més cavalls, muls o ases tirant la carrossa funerària en el seu soterrar .

En l'avantdita columneta de fa quatre setmanes assenyalava que la locució «com a» tenia valor comparatiu: «Joan i Faustinet de menuts eren veïns, i es volen com a germans», sense tindre mare i pare comuns.

Deia que l'AVL, reflectint la realitat de la parla, havia inclòs eixa expressió com a normativa en el DNV. Però eixa realitat no és solament de la variant valenciana. També ho és de la catalana. Albert Pla Nualart se'n fa ressò en el seu excel·lent Un tast de català, concretament en l'article «Com (a) germans».

Jo veuria més assenyat donar sempre per bo el «com a» amb valor comparatiu quan al darrere hi ha només un nom o un adjectiu en plural. És el cas de les frases «Discuteixen com a bojos», «Treballen com a negres», «Hi havia conills com a rates», en què no parlem ni de bojos ni de negres ni de conills.

Una norma així fa que la forma correcta sigui més intuïtiva, i el català, més fàcil. No té una base semàntica però respon al que l'orella del parlant sensible, avui, encara sent». També en la Bíblia interconfessional, en la nostra llengua, sant Pau insta els cristians a estimar-se com a germans (i no ho diu perquè siguen família nombrosa). I a vore si no perdem el «com ara», i no soltem el «com a».