Hui voldria escriure sobre els «no-refugiats», els milers i milers de persones que fugen d´un lloc o altre perquè la vida els hi és insuportable. Els milers de persones que romanen en les fronteres esperant entrar a una Europa que no els acull. Els qui naveguen sense rumb i alguns acaben en el Mediterrani convertit en fosa comuna. Però, què puc dir? Puc dir que milers de persones estan atrapades al mig del no res? Que a moltes la fam els arrapa els estòmacs i la buidor els fa sentir angoixa? Que el fred és com un escurçó que els punxa les entranyes? I que la humitat amera tots els sentits i els fa tremolar? Puc dir que les ferides físiques se´ls cronifiquen i que els danys morals se´ls hi expandeixen? Que la brutícia s´encasta en la seua pell i que la malaltia rosega els seus cossos? Puc dir que els infants tenen una mirada profunda i neta, que somriuen i són dolços i encisadors com els nostres xiquets i xiquetes? Que els agrada jugar i escoltar contes, com als nostres néts? Puc dir que les mares i els pares tenen el cor trencat? que la ràbia es barreja amb la tristor i l´esperança, tal vegada a parts iguals? Puc dir que se´ls agredeix i que se´ls insulta, que se´ls expulsa i se´ls deixa morir? Puc dir que tot això està passant a les portes d´aquesta casa nostra que diuen Europa? Puc dir que l´espècie humana està mostrant la pitjor de les seues cares?
Sí, puc dir tot això i demanar a crits que se solucione aquesta situació sabent que és molt complexa. I sabent també, tal com es diu des d´Acnur, Amnistia Internacional i altres organismes, que el recent principi d´acord signat entre la Unió Europea i Turquia per frenar el fluxe de refugits no és la solució. Que retornar tots els refugiats sirians a Turquia i fer-ne allà un tapó per després reassentar en Europa uns altres, qüestiona la legalitat perquè el dret d´asil afirma que cap persona pot ser portada a un país on puguen ser vulnerats els drets humans. I Turquia està en la llista de vulneradors. I que el reassentament que es pretèn, no és la solució a la crisi, que el que cal és crear rutes legals i segures. Perquè la gent continuarà fugint ho vulguem o no. Des de Metges Sense Fronteres, diuen que «quan barres una via d´accés, immediatament se n´obri una altra més perillosa perquè la gent fugirà dels seus països mentre no s´eliminen les causes per les quals els van abandonar».
Ara, en funció del principi d´acord europeu, Turquia rebrà 6.000 milions d´euros per controlar i «atendre» els refugiats. Però la qüestió és que les mafies n´obtenen molts més. Fins ara han dirigit més d´un milió de persones cap Europa a 1.200 euros per persona. Qui controlarà les màfies?
