Miquel Garcia va escriure un text sobre les Germanies que s´insereix en la nòmina dels escrits propagandístics del bàndol guanyador d´aquesta revolta. De l´autor només sabem, pel títol de l´obra, que era notari. Participà en l´enfrontament contra els agermanats que tingué lloc a Gandia el 1521, i s'embarcà cap a Peníscola, des de Dénia, fugint dels revoltats. Just Pastor Fuster, a la seua Biblioteca valenciana afirma que Miquel Garcia era natural de València, però no ho sabem amb seguretat.
La Germania dels menestrals de València que va escriure, té components ideològics que defugen l´estil cronístic, amb què hi ha passatges que estan més a prop dels tractats o del que entenem actualment com assaig. I això perquè Miquel Garcia, antiagermanat convençut, és l´únic dels cronistes d'aquella guerra que «interpreta» el contingut ideològic de la profecia d´Eiximenis reportada al Dotzé del Crestià, per la qual pronosticava la fi dels privilegis nobiliaris i la creació d´una forma de govern diferent. A més, també dedicà un espai al «problema» dels infidels, tot preludiant un dels pilars bàsics de la mentalitat contrarreformista que estava a punt de predominar. És en aquest sentit, com hem d´entendre la descripció i els comentaris sobre el bateig massiu dels moros, després de la batalla de Gandia, per part dels agermanats; o les referències a les batalles contra els turcs. I, encara, fa servir el recurs a una ironia triomfalista en diversos passatges, referits, sobretot, al sentit del moviment agermanat. Una altra dada del perfil de l´autor és la manifestació d´un cert sentiment apocalíptic, com quan parla de la caiguda de Rodes en poder dels turcs o quan explica la notícia d´un infant nascut a Babilònia que, segons unes lletres procedents de Venècia, suposadamanet parlava en llatí.
El text de Miquel Garcia ens ha pervingut només gràcies a una còpia del segle XVIII que es troba a la Biblioteca de la Universitat de València, i que fa temps que va ser editada per Eulàlia Duran, en un volum miscel·lani. Havia estat publicat abans, per Josep Osset Merle, l´any 1935, amb però algunes correccions no gaire coherents i és per això que Enric Valor, el 1974 en féu una nova edició.
L´obra, de només 38 folis, és, ara com ara, un dels textos més importants quu tenim, en la nostra llengua, sobre les Germanies a València i fa de bon llegir, pel to concís i dinàmic que li va saber infondre el seu autor.