Entre les simpàtiques mentides o les patètiques ínfules de l´anecdotari polític de l´hivern recentment ressuscitat, s´entenen millor les simples tautologies populars.
Els de qualsevol edat, els qui espereu cada dia alguna cosa realment nova i pròxima, ¿no aprecieu la frase No es no, proferida per Pedro, el candidat a president templat i progressista, a qualsevol possibilitat de continuar manant la panda popular, ni a l´hivern, ni a la primavera etc...? El cas, en canvi, és que quasi ningú l´escolta com a urgent prioritat „seua, meua, teua, del món sencer„, ara mateix, quan la meteorologia ha fet honor cruament a la tautologia l´hivern és l´hivern.
Qualsevol tautologia, tot i paréixer banal, sol ser il·lustrativa i pròdiga en intencions. Els lectors recalcitrants d´aficions populars (les de les pàgines anteriors a la de Panorama), ¿compreneu l´explicació futbol és futbol de l´entrenador serbi Vujadin Boskov, per a explicar la vida humana i la seua agressivitat habitual? Els lectors d´edat provecta o avançada més acostats a la cultura i a l´amor: ¿recordeu la cançó Black is black de Los Bravos? Important de recordar-ho, quan I want my baby back o quan no sé what can I do, i sempre...
No és no és una opció dialogant, imprescindible davant interlocutors autoritaris, lladres o mentiders. Objecte de poemes evidents. Ara és el cinquantenari aproximat de l´estrofa No quiero que me tapen la boca cuando digo no quiero d´Ángela Figuera, poc abans que Raimon cridara a la dictadura que Nosaltres no som d´eixe món. I de l´evidència universal cantada per Karina No somos ni Romeo ni Julieta actores de un romance sin final.
Qüestió de condicions i conseqüències: un no pot impressionar i alliberar, a propòsit de l´espera solitària de l´amor, i el cansament extenuant davant l´estupidesa humana, a l´escala política o en la distància íntima. Vaig escriure fa temps, en l´aforisme 124 del meu llibre L´optimista: «El contrari de sí moltes vegades no és no». O a l´inrevés. Tot està sempre en construcció, però ¿algú acceptaria ara, ni com a hipòtesi, que Europa és Europa?
