Immersos en les festes falleres, tenim a l´abast un muntó d´actes i esdeveniments per a tots els gustos... i disgustos. Són dies per a la diversió general i també per a trobar-nos de cara amb les nostres característiques identitàries i culturals més destacades. La festa està manifesta a qualsevol carrer i és fàcil identificar-se amb ella, però la cultura no té una ubicació tan clara. El passat dia 13, València veia com una manifestació pro taurina avançava en nom d´ella i de la llibertat. Donat que és un tema tan candent com delicat i atenent a la frase de Quino «vivir sin leer es peligroso porque te obliga a creer en lo que te digan», no és mala idea documentar-se un poc al respecte i pot ser ens replantegem definicions i conceptes.
El terme cultura, que ve del llatí cultus, es refereix al cultiu de l´esperit humà i de les seues facultats intel·lectuals. Aquest, tot i que canvia al llarg de la història, sempre ha estat relacionat amb la idea de civilització i progrés. Es tracta d´un conjunt de costums, rituals i indumentàries que expressen les qualitats d´una societat i influeix en les normes de comportament de la mateixa incloent les habilitats dels seus individus. Quan no podem sotmetre la qüestió que siga al que determina la nostra cultura, ens resulta inexplicable i això provoca tot tipus de reaccions creadores de fronteres entre nacions i persones d´una mateixa comunitat. Els defensors de la tauromàquia, contraposats als animalistes, diuen que és una tradició que cal preservar. Baix la paraula cultura frivolitzen l´abús i el justifiquen. S´hauran preguntat alguna volta què passaria si existiren éssers que es consideraren superiors a nosaltres i que decidiren que és art torturar-nos perquè ho fan amb bonics moviments i en bonics edificis monumentals? No cal ser religiós ni creure en extraterrestres per a fer aquesta senzilla reflexió, però l´antropocentrisme encara està molt viu i comercialitza amb la violència, la crueltat i la mort.
En les societats capitalistes, la llei econòmica sosté els bens culturals de manera que els ha convertit en una indústria més. El consumisme creixent sovint va en detriment dels drets fonamentals de persones i animals però la culturalitat hauria d´anar a favor dels valors i la justícia i si no ho fa cal revisar com ho gestionem si volem evitar la tendència a la deshumanització. Cultivant la curiositat pel saber es potencia allò que ens dona dignitat com a espècie, encara que no es traduïsca en profit monetari, per tindre la festa en pau.
