El calendari propícia coincidències festives com les d´enguany. Vull dir: anit cremàvem les falles amb els seus ninots, i ara celebrem l´inici de la passió cristiana amb rams de palma i rames d´olivera. Després diuen que els símbols no són importants.
¿Què son les falles sinó un monument simbòlic, una representació de l´inconscient col·lectiu dels valencians? En una ocasió, estant a Grècia abans de convertir-se en la tragèdia dels refugiats, vaig sentir un grec que deia: «Ens han furtat els diners, i bona part de la dignitat, però no ens furtaran l´alegria, això, no».
Si em permeteu, aquesta frase ens l´aplique a nosaltres, els valencians, ara i ací. Les falles en serien el monument irònic més sublim: trons, coets, rialles, músiques, foc, flama, fum, cendra, i, l´endemà, nous i frescos. El mite de Sísif en alegre, fet festa i no drama. Hi ha qui no l´entén, aquesta capacitat de reciclar-se, de «cremar-ho tot en una nit». Però és que hi ha gent que pateix i plora, i gent a qui agrada patir simbòlicament.
La Setmana Santa és això, simbolitza això. Avui, diumenge de rams, l´arribada del Mesies salvador, rebut amb cants joiosos, palmes d´Elx i rams d´oliveres de pau. Una festa d´esperances col·lectives que en cosa d´hores es transforma en dol, en una representació dels mals del món: l´enveja, la traïció, l´absurd, la massa delirant, la presó, el calvari, la violència, el penediment i la salvació. Una altra representació: goig, dol, condol, i renovació, o ressurecció: vida nova. Açò simbolitza la Setmana Santa per als catòlics. Com es celebra ara aquest ritual?
Se sol dir que si la Setmana Santa cau prop de Falles, no llueix tant, en part pel fred marçal, però també perquè els santers (a Gandia, en diuen «les vestes» o «els caperutxos») acostumen majorment a ser la mateixa gent i, com els pilla cansats o ressacosos, no hi posen tant de fervor. La veritat, no sé si això va així, perquè en sóc part del públic espectador, només.
A mi, el que més m´agrada de les falles és el foc, com a espectacle i com a metàfora, i de les processons m´agraden molt els rams de flors que porten les imatges santes quan ixen de passeig. Abans, m´agradava també l´olor dels ciris de cera que cremaven, però ara ja no n´hi ha, salvant rares fidelitats al costum. I és que ara res no fa olor. Ni les flors. La política? La política fa pudor.
