Pels anys 60 del segle passat un grup d'ensenyants, conscients que la formació que ens havia impartit l'escola de Magisteri era molt deficient, optàrem per l'autoformació. I ens vam autoorganitzar per tractar d'adquirir els coneixements pedagògics que ens havien negat. Buscàvem informació sobre plantejaments educatius, assistíem a congressos en l'extranger i, el que és més important, vam constituir grups cooperatius per intercanviar i debatre en comú les pròpies experiències pedagògiques. I així va ser com, fa vora cinquanta anys, arribàrem a la «Dinàmica de Grups».
La Dinàmica de Grups és un conjunt de tècniques que ajuden a un bon funcionament dels equips. I nosaltres utilitzàrem aquestes tècniques per treballar millor junts i també per aplicar-les amb el nostre alumnat com eina educativa. I una de les tècniques que consideràvem molt apropiada era la del «debat» que, com sabem, consisteix a confrontar opinions divergents, sobre algun fet o tema determinat. Val a dir, que al llarg de l'extensa i variada, experiència professional que tenim els companys esmentats, quan ho comentem entre nosaltres, convenim a dir que la Dinàmica de Grups i en concret el fet de debatre, eren eines que ens ajudaven en la tasca educativa. Però malauradament, això fóu així fins que aparegueren en televisió programes anomenats «de debat». Que van aprendre en aquest programes els nostres alumnes? Doncs que un debat és parlar sobre qualsevol fet o persona, i, sobretot, fer-ho cridant, insultant, denigrant i sense respectar torns de paraula. Quina tristor! Contrariament, jo encara conserve algun escrit de fa molts anys on, amb lletra adolescent, algun alumne o alumna havia apuntat: «Normes per al debat». I a continuació : «1- Tindre informació sobre el tema. 2 - Demanar la paraula i esperar el torn. 3 - Parlar una sola persona, escoltar amb atenció i no interrompre. 4- Respectar les opinions i els sentiments dels altres. 5 - Defensar la pròpia opinió amb fermesa, utilitzant arguments i informacions veraces».
I continuava: «Si el que volem és arribar a acords: 1- Crear un ambient de confiança. 2 - No refusar cap qüestió que els altres vulguen plantejar i mostrar-se obert al diàleg. 3 - Intentar convéncer el contrari amb convicció en els plantejaments propis, exposant arguments vàlids i utilitzant la persuasió. Mai intentant desqualificar-lo o matxacar-lo. 4 - Resaltar els punts d'acord. 5 - Saber cedir. Tindre clar en què puc cedir i en què no. I saber què puc demanar a canvi d'una cessió».
Per acabar: Dedique aquest article a alguns polítics i a alguns periodistes.
